Les contribucions de Josep Massot

Perquè val a dir que la seva contribució no es limita sols a les seves investigacions històriques sobre la guerra civil a les Illes i la cultura catalana, per molt que aquestes investigacions siguin fonamentals dins el seu inversemblant currículum. En efecte, cal no oblidar les seves altres múltiples tasques intel·lectuals, des de la direcció de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat fins al pilotatge de revistes com Serra d'Or i Randa, passant darrerament per la cura de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Realment, sols un monjo benedictí podria dur endavant un conjunt de tasques tan desmesurat. El fet que aquest monjo sigui nat a la roqueta naturalment comporta cent cavalls de força per a la interconnexió cultural entre el Principat i les Illes, a un determinat nivell.

El meu propòsit no és ara reconèixer el que ja ha estat adequadament reconegut. El que motiva aquestes ratlles és senzillament mirar de contribuir una mica a la lectura dels cinc darrers volums de la dilatada saga dels treballs del pare Massot sobre el seu tema fonamental. Es tracta de El cònsol Alan Hillgarth i les Illes Balears (1995), Els bombardeigs de Mallorca durant la Guerra Civil (1998), Tres escriptors davant la Guerra Civil (1998), Semblances i comentaris (1999) i De la guerra i de l'exili (2000).

El primer és un estudi pioner sobre un personatge principal d'aquells anys, arrelat amb la seva família a Mallorca, que el 1932 va comprar la possessió de Son Torrella, prop de Santa Maria, i que "per les seves relacions i pel seu coneixement de primera mà de la realitat illenca" va resultar l'agent consular i el proveïdor d'informació ideal per al govern britànic. El segon ens recorda, de manera molt pormenoritzada, l'espant i els morts que els bombardeigs varen provocar, malgrat aquells avions ara ens semblin una mica primitius.

Tres escriptors davant la Guerra Civil suposa la represa de l'estudi de tres figures literàries, començant per la de Bernanos, el qual ja va esser objecte d'un llibre apassionant, Georges Bernanos i la Guerra Civil (1989) i, abans, dels dos estudis i de les notes que varen acompanyar la traducció al català (1981), d'Antoni Lluc Ferrer, de Les Grands Cimètieres sous la lune; passant per la de Joan Estelrich com a propagandista de Franco a París, instigat pel seu insigne patró, Francesc Cambó (la part més substancial del volum) i acabant amb la de Llorenç Villalonga i el seu falangisme més o manco oportunista.

Josep Massot, que és tantes coses, sens dubte és també un eficaç estilista de la llengua. Convit a comprovar-ho amb la lectura de Semblances i comentaris, un llibre que a mi m'ha interessat especialment per tot el que ens conta de Monserrat. Aquest és el cas també del darrer, De la guerra i de l'exili, amb noves aportacions sobre els desastres de la guerra incivil a Mallorca i arreu, la transcripció de dues cartes de Pierre-Louis Berthaud sobre les peripècies de la fuita, des de París a la França de Vichy, d'un petit grup d'exiliats, entre els quals es trobaven Antoni M. Sbert i Mercè Rodoreda i, sobretot, l'interessantíssim treball sobre Carles Gerhard, comissari de la Generalitat a Montserrat durant la guerra.