Segurament la comunicació de les Illes amb la metròpoli no seria
el que és actualment sense la presència com a valedor de Josep
Massot, el qual frueix del seu accés directe al fons més important
del món sobre la guerra civil a les Illes i, a la vegada, pateix
pacientment les boires hivernals de Montserrat, en una posició
estratègica potenciada pel cúmul de responsabilitats intel·lectuals
que ha anat assumint i portant endavant amb notables resultats.
Perquè val a dir que la seva contribució no es limita sols a les
seves investigacions històriques sobre la guerra civil a les Illes
i la cultura catalana, per molt que aquestes investigacions siguin
fonamentals dins el seu inversemblant currículum. En efecte, cal no
oblidar les seves altres múltiples tasques intel·lectuals, des de
la direcció de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat fins al
pilotatge de revistes com Serra d'Or i Randa, passant darrerament
per la cura de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Realment,
sols un monjo benedictí podria dur endavant un conjunt de tasques
tan desmesurat. El fet que aquest monjo sigui nat a la roqueta
naturalment comporta cent cavalls de força per a la interconnexió
cultural entre el Principat i les Illes, a un determinat
nivell.
El meu propòsit no és ara reconèixer el que ja ha estat
adequadament reconegut. El que motiva aquestes ratlles és
senzillament mirar de contribuir una mica a la lectura dels cinc
darrers volums de la dilatada saga dels treballs del pare Massot
sobre el seu tema fonamental. Es tracta de El cònsol Alan Hillgarth
i les Illes Balears (1995), Els bombardeigs de Mallorca durant la
Guerra Civil (1998), Tres escriptors davant la Guerra Civil (1998),
Semblances i comentaris (1999) i De la guerra i de l'exili
(2000).
El primer és un estudi pioner sobre un personatge principal
d'aquells anys, arrelat amb la seva família a Mallorca, que el 1932
va comprar la possessió de Son Torrella, prop de Santa Maria, i que
"per les seves relacions i pel seu coneixement de primera mà de la
realitat illenca" va resultar l'agent consular i el proveïdor
d'informació ideal per al govern britànic. El segon ens recorda, de
manera molt pormenoritzada, l'espant i els morts que els
bombardeigs varen provocar, malgrat aquells avions ara ens semblin
una mica primitius.
Tres escriptors davant la Guerra Civil suposa la represa de
l'estudi de tres figures literàries, començant per la de Bernanos,
el qual ja va esser objecte d'un llibre apassionant, Georges
Bernanos i la Guerra Civil (1989) i, abans, dels dos estudis i de
les notes que varen acompanyar la traducció al català (1981),
d'Antoni Lluc Ferrer, de Les Grands Cimètieres sous la lune;
passant per la de Joan Estelrich com a propagandista de Franco a
París, instigat pel seu insigne patró, Francesc Cambó (la part més
substancial del volum) i acabant amb la de Llorenç Villalonga i el
seu falangisme més o manco oportunista.
Josep Massot, que és tantes coses, sens dubte és també un eficaç
estilista de la llengua. Convit a comprovar-ho amb la lectura de
Semblances i comentaris, un llibre que a mi m'ha interessat
especialment per tot el que ens conta de Monserrat. Aquest és el
cas també del darrer, De la guerra i de l'exili, amb noves
aportacions sobre els desastres de la guerra incivil a Mallorca i
arreu, la transcripció de dues cartes de Pierre-Louis Berthaud
sobre les peripècies de la fuita, des de París a la França de
Vichy, d'un petit grup d'exiliats, entre els quals es trobaven
Antoni M. Sbert i Mercè Rodoreda i, sobretot, l'interessantíssim
treball sobre Carles Gerhard, comissari de la Generalitat a
Montserrat durant la guerra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.