algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
25°

El «tourisme» i la conselleria

L'exposició que la Fundació La Caixa presenta sobre el turisme se fa veure. Al conseller de Turisme li deu haver agradat bastant, ja que ha fet que l'IBATUR signi un conveni amb La Caixa per convertir-la en itinerant per totes les Balears. Ara, si Celestí Alomar vol fer més que l'habitual mirada superficial, en l'anunciat cicle de conferències i projectes d'estudi sobre el turisme que organitza la conselleria, haurà d'anar més enllà del que va l'exposició. Ja va donar Bartomeu Picornell, des d'aquest diari, el toc d'atenció que el turisme ha tengut moltes implicacions en la vida quotidiana balear, a banda de l'estricte fet econòmic. I posava l'exemple de la literatura. Per tant, i tractant-se d'una inversió gens menyspreable la que fa la conselleria, és imprescindible que tengui present aquesta «transversalitat», que se diu ara, del fet turístic. Però no només això sinó que, també, hauria de tenir cura de com estudia el turisme específicament. En aquest sentit la Història del Turisme que se vol fer seria convenient que no se quedàs, com fa l'exposició, en la cara més amable del turisme. La tradició romàntico-conservadora ha fet quallar el tòpic que les Balears en general i Mallorca en particular, a finals del segle XIX i principis del XX, eren un paradís de «calma» que atreia, juntament amb el paisatge, el que aleshores la premsa anomenava com touristes. Tothom ho dóna per bo. Paisatge sí, però calma? Qualificar de «calmada» una societat que tenia, a finals del XIX, entre 20 i 30 assassinats cada any, prop de 1.000 detinguts anuals per delictes amb o sense força, on gairebé diàriament hi havia notícies de bregues amb pistoles, ganivets o rewolvers... és, com a mínim, un agosarament. Encara més, els touristes de fi de segle XIX, i principis del XX, eren objecte de caça immisericorde per part de centenars d'al·lots i no tan al·lots, que quan veien un touriste el perseguien, en feien befa, l'apedregaven i, si es tractava d'una al·lota, en no poques ocasions l'intentaven violar... i tot això sense comptar la legió de lladres que sempre que podien els robaven tot el que duien. Tal era la situació que la premsa burgesa criticava intensament aquestes pràctiques que tanto se desdicen de un pueblo culturizado i que tanto daño nos hacen ante los ojos de los touristas que nos visitan. Contrastant amb aquelles respostes populars davant els touristes, també se despertaren iniciatives modernitzadores, sovint oblidades, entre una èlit que hi veia negoci. Iniciatives com les modernitzacions d'allotjaments, com el cas de Can Penasso que el 1897 va fer una gran ampliació per adaptar-se al creixent nombre de touristes. O d'infraestructures, com la construcció, per part de Bartomeu Colom, propietari de la finca de Monnàber, de la carretera al Puig Major pagant-la de la seva butxaca, amb un merendero per als touristes a la font de la finca, inaugurant la primera fase el 1896. En fi, que es parla molt del gran canvi sociològic dels anys cinquanta i seixanta motivat pel turisme. Però prèviament n'hagué d'existir un altre més important, com va ser la superció d'aquell estadi social tan poc evolucionat que presentaven les Balears a finals del XIX. Veurem com se'n surt, la conselleria, però seria una pena invertir tant i que la Història del Turisme quedàs reduïda als quatre tòpics de sempre, oblidant tants d'altres aspectes que són molt més rellevants que les anècdotes i curiositats que poden servir per a una exposició però que no se justificarien en un rigorós treball de la conselleria.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.