Què passa a cala Carbó?

Per què és tan negre el panorama de cala Carbó? Quins interessos s'hi amaguen darrere? El fet que la polèmica cala hagi quedat fora de la moratòria del Consell Insular no només obri la porta a la proliferació de més ciment, sinó que també enceta legítims dubtes sobre l'equitat de la importantíssima mesura empresa pel Pacte de Progrés. Quan a altres municipis la mesura suposa un canvi radical a zones costaneres, a Pollença la batlessa Ramon encara parla d'arribar a acords amb els propietaris sobre «volums d'edificabilitat» que recorden temps ja passats en què els càrrecs públics semblava que tremolaven quan havien de fer front a l'expansió del formigó. Per tant, i si es continua per aquest camí, cala Carbó deixarà de ser un problema pollencí per atènyer tot Mallorca. Si s'ha salvat la Marina de Magaluf, si s'ha aconseguit una retallada històrica de ciment a nombrosos termes municipals, per què cala Carbó sembla encara un reducte dels temps de les piconadores a balquena? I a més, el terme municipal de Pollença no es pot presentar, de cap de les maneres, com exemple de protecció. Malgrat ser fins fa poques dècades un lloc únic en tota la Meditarrània (i encara ho és) ha seguit el camí de la massificació de tantes altres zones turístiques i de segona residència. Aquesta massificació de Pollença no és ni més escandalosa ni menys que altres bandes. Per tant, la moratòria l'ha d'afectar com els altres. Ni més ni menys. Cala Carbó no ha de tenir bula.