A bona terra vivim!

Per això mateix, quan avui he llegit també a un diari aquest titular: «executat per corrupció un exvicepresident del parlament xinès», d'una manera reflexa totalment, m'ha vengut a la gola la mateixa exclamació. Sí, a l'exvicepresident de l'Assemblea Nacional Popular (ANP) Cheng Kejie, de seixanta sis anys d'edat al DNI o com es digui per allà, l'han condemnat i executat ja, ahir, per haver fet l'egipcià, i haver-se embutxacat un milenar de milions de pessetes de suborns diversos i comissions incontrolades pel poder central. No especifica de quina natura eren les operacions objecte de tan sucoses dicotomies, però vaja, un sineueret una mica deixondit com jo mateix, i avesat a navegar pel rostoll de la informació, pot imaginar-se un túnel per aquí, dos ponts per allà, tres requalificacions de terrenys per allà deçà..., aquí no hi planifiquis el polígon industrial perquè no em convé de cap manera..., l'adjudicació d'aquella obra pública a un cunyat de la dona, i tu ves fent i no diguis res, ja sabeu. Tot el que recaptà ho va fer mentre era governador en cap de la província de Guangxí, que ho va ser sis anys, del 92 al 98, o sia, retent sí que ho era, l'home, sí.

Tot s'ha destapat per culpa de la seva amant "cherchez la femme, diuen els francesos" anomenada Li Ping, de quaranta sis anys, carrossa ja, ella, que es veu gastava més del lògicament assimilable, fins i tot des del seu estatus de meuca oficial del cappare Cheng, la que, quan li han estret els vancisos de la llengua de bon de veres, li han fet un «hàbil interrogatori», ha cantat més que l'Antonio Molina i més clar i alt, si fóra possible. També l'han condemnada a cadena perpètua i l'han privada dels seus drets polítics i civils per la resta de la seva vidona "com si això darrer significàs res, allà, encara avui", però que ha salvat la pell a causa que ha perbocat tot el que sabia, ha ajudat a empaquetar el que li havia posat piset a la capital, i el més important: ha ajudat a recuperar la doblerada al marxista estat xinès, que potser estava mancat d'efectiu, just ara mateix.

I a més, s'ha destapada una olla farcida de contrabandistes anau a saber de què, que ben segur també acabaran al paredó, doncs es parla de dos bilions de pessetes. Si tot aquest personal hagués duit la sort de néixer aquí, aquests indrets mediterranis nostrats, no és que tan sols haurien salvat la vida i la hisenda, sinó que els haurien fet un homenatge de desgreuge, un bon sopar d'arròs brut i porcella rostida, a algun l'haurien fet senador de l'Estat espanyol, i amb tota seguretat després del judici, la sentència condemnatòria hauria prescrit clarament. A bona terra vivim, com mon pare 1955, deuen dir ells, si han llegit la notícia d'agència, o si s'entretenen amb la lectura d'aquest article sense pretensió, cosa dubtosa.