Repàs d'estiu (III): Moratòria, hinterland i rebost

Des de Pau Piferrer a Pedro Cañellas, tots els que s'han pronunciat sobre visitar Mallorca, coincideixen a dir que la nostra força és el paisatge, fent servir aquí el terme paisatge com a sinònim de pintoresc. En parlar del paisatge de Mallorca sempre ens referim al menys humanitzat dels paisatges o al que està humanitzat a esquitxos. Ningú no defensaria avui Cala Major, el Port d'Andratx o Manacor com a paisatges atractius. És mal d'admetre, i fins i tot contradictori, però quant menys humanitzat està el paisatge més atractiu resulta per al turisme que volem. La contradicció està a utilitzar el paisatge sense transformar-lo, perquè la pressió demogràfica i d'altres pressions no ens permeten crear reserves. La moratòria del juliol n'ha deixat molts en aquesta paradoxa que, a més, contradiu el que històricament ha fet la humanitat amb el territori: ocupar-lo per fer-lo rendible. Ara, en el nostre cas, per fer-lo rendir econòmicament l'hem de desocupar. Ara bé, si posam atenció, la contradicció és sols aparent; són els vicis i els costums el que no ens deixa veure-hi clar. Els humans no ocupam tot el territori; ens instal·lam a ports i ciutats i confiam a penetrar dins el territori per explotar-lo. Aquesta àrea que ens proveeix es coneix, en ciències socials, com a hinterland, terme alemany que han popularitzat els britànics per referir-se al rebost; allà on anam a cercar els queviures. Els rebosts, emperò, prèviament s'han d'omplir i ja s'han acabat els temps en els quals hom els trobava plens com els passà als espanyols a Amèrica, als europeus a Àfrica o als hotelers en aquesta segona meitat de segle.