Ens deixà don Pep Font

TW
0

El món educatiu de Mallorca està de dol. S'ha mort, d'edat provecta, i a molta distància de com l'havíem conegut, don Pep Font Trias, catedràtic que fou de Filosofia més de quaranta anys a l'Institut Ramon Llull de Palma i director en repetides ocasions. Dotat d'intel·ligència preclara i d'una extraordinària intuïció i sensibilitat per a tota mena de sabers i arts "amb nassos finíssims per a la poesia" tenia elegància espiritual, i el que és tan important en un docent: la capacitat de síntesi; sabia subratllar l'essencial d'un tema. Mestre dins l'aula "de verb brillant i fluid", mestre era també pels corredors porticats de l'Institut, tot combinant la socràtica interpel·lació amb l'aristotèlica pràctica peripatètica, ço és, ensenyar deambulant amb els deixebles.

Esperit tolerant i dialogant, així també es mostrava a la tertúlia amb els amics, conservador com era, suggerent i suggestiu. Oh el «synpòsion» dels grecs! Pacífic i pacificador per naturalesa, solia ser per als col·legues claustrals, i per a altra gent, un referent ideològic: qui no consultava el parer de don Pep en qüestions vàries del món i de la vida? Qui no es fiava de les seves llums i del seu prestigi? I des del punt de vista religiós, era home de conviccions; la meva ment filosòfica respongué sempre a la Fe, que practicà tota la vida amb serenitat i assiduïtat. En dues paraules: un intel·lectual creient, termes que sovint es tenen per incompatibles; un home emproat cap a l'horitzó i destí «transcendent» de la persona.

I tot això en clau o pentagrama d'una senzillesa i bonhomia proverbials, que el mantingueren allunyat constantment de galeria i exhibició.

Esferes o institucions culturals i, sobretot, generacions d'alumnes d'arreu de l'Illa recordaran amb apreci aquell simpàtic, senzill senyor de l'Ensenyament.

Bernat Cifre, doctor en Filologia Clàssica. Pollença.