Repàs d'estiu (II): El tema

TW
0

Enguany, parlant de temes estrella de l'estiu, hem duit sort i no hem de parlar d'incendis ni de manca d'aigua potable, sinó que podem parlar de l'ecotaxa. Aquest ja havia estat el tema de l'any passat just estrenat el govern i quan s'anaven seguint declaracions i manifestacions sobre idees i projectes. Va ser aleshores quan el conseller Alomar va avançar que tenien la intenció d'implantar un impost turístic. Més enllà del propi impost, dels aspectes tècnics, del calendari d'aplicació, de les cartes creuades, el més interessant és que, per primer cop que jo recordi, tots hem parlat del turisme i n'hem parlat bé i malament, i reconeixent tothom que es tracta d'un sector estratègic, hem volgut dir-hi la nostra. Fins ara, els hotelers no solien parlar-ne massa del seu negoci, els polítics liberals s'omplien la boca de lloances i progresos econòmics per justificar paràlisis decisòries, i els proteccionistes advertien, una i altra vegada, que havíem pres un camí molt perillós. Ara, emperò, hem sabut què n'opinam els mallorquins del turisme. No deixa de ser estrany que mai ningú no ens hagués demanat sobre això i que, en canvi, se sabés perfectament què n'opinaven els visitants sobre les infraestructures insulars i el caràcter dels mallorquins.

A principis d'estiu, el govern va fer pública una enquesta, una enquesta favorable evidentment, que mostrava el suport de la població a l'aplicació de l'ecotaxa. Els hotelers no la cregueren, acusaren el govern de manipulació i contraatacaren amb una altra enquesta amb l'opinió del turista.

El més interessant de tot això és que, des d'asleshores, els hotelers han iniciat una campanya en premsa per oposar-se a l'ecotaxa i explicar-nos quina és la seva opinió al respecte. És el primer cop que el sector turístic s'adreça a l'opinió pública, s'adona que existeix, que pensa, que imagina el futur, i aleshores quan decideix fer-li arribar la seva visió contraatacant la contaminació dels proteccionistes. Aquesta és la gran novetat d'enguany: el sector turístic "potser sols els hotelers" deixa de situar-se un esglaó per damunt nosaltres, deixa de mirar-nos de dalt a baix, redueix l'emissió de fums propis, ens agafa del bracet i mentre ens acompanya a voltar per l'illa, ens explica quantes coses fan ells pel medi ambient, i sense voler se'ls escapa que qui contamina de veritat i destrueix no són ells sinó els constructors.

No només ells han il·lustrat, sinó que fins i tot s'han alineat amb les tesis dels més radicals que diuen que el govern d'Espanya ens espolia i que, en conseqüència, és aquell govern que ha d'invertir en conservació mediambiental. Doncs ho tenen fàcil, perquè el responsable mediambiental del govern d'Espanya és conegut seu. Per aquest cantó estam salvats.

Per què aquest canvi d'actitud en els hotelers? Doncs perquè veuen que en els debats mediàtics, i l'ecotaxa ho és un debat mediàtic, es juga amb arguments simples, bons d'entendre, que generin adhesions immediates, i ells encara no han trobat aquesta idea que enganxi a molta gent. Manegen, això sí, un argument de justícia que, en altres circumstàncies hauria de tenir un pes decisiu, com és el fet que l'ecotaxa no la paguin tots i cada un dels turistes que entrin per l'aeroport o el port. D'això han fet eslògan, i tot i vessar-los la raó, no tenen ganxo, i és que no poden pretendre que ara, amb tres mesos de campanya, es posaran la gent a la butxaca quan hi ha tant per retreure a qui ha fet servir el nostre patrimoni col·lectiu per enriquir-se i ara, justament ara, s'ha adonat del nostre dèficit fiscal.

En uns moments de plena ocupació laboral ni l'argument de la feina que donen els serveix per protegir-se de la crítica. Ja veurem com acaba aquesta guerra; un moment o l'altre s'hauran de fer concessions, perquè a ningú li convé que govern i empresaris no es mirin a la cara.