El que més m'agrada del federalisme que se'ns proposa és pensar que, per superar democràticament el centralisme de Madrid, no hi ha millor manera que la de superar, amb bon seny i paciència, el centralisme de Barcelona o el d'aquells predicadors escatològics i radicals que creuen que el món es divideix en dues parts: Països Catalans i Països no Catalans. En haver traspassat la llacuna que ens separa dels morts, pintaré, amb angelots de ciri alçat, la glòria d'haver viscut sempre a un món, on encara hi havia gent que cantava allò de «la tendresa de Déu baixa sempre als cors dels qui cerquen la pau i l'amor». Quan Francesc Antich era «Paquito», a Amèrica, ja ho cantava un àngel federal...