La setmana passada es va clausurar a Prada de Conflent una nova edició de la Universitat Catalana d'Estiu, que aquest any ha vingut marcada pels nous aires polítics que es respiren a les Balears i, a diferència d'èpoques passades quan el PP de Matas comandava, ha disposat del total alè i suport de l'autogovern balear, ja molt més consolidat que en l'edició de 1999, quan la gent del Pacte de Progrés acabava de prendre possessió del poder. Les intervencions enguany del president del Govern, Francec Antich, i del president de Sa Nostra, Miquel Capellà, han anat molt més lluny de la simple formalitat. Tant Antich com Capellà han parlat de federalisme i han començat a apuntar quin és el nord del progressisme balear. La seva aspiració passa, se'ns dubte, per aconseguir la transformació de l'Estat espanyol fins a convertir-lo en federal, tal com són Alemanya o els Estats Units. No es tracta d'una tasca senzilla, ja que José María Aznar i bona part del seu partit no volen ni sentir parlar d'aquesta iniciativa, però per als illencs és una passa irrenunciable, igual que per a moltíssims catalans i de ciutadans d'arreu la Pell de Brau que veuen com les restes de centralisme que perviuen són un fre al progrés. Per tant, des de les Balears es pot a començar a fer una impagable tasca teòrica en pro del federalisme que pugui influir a altres comunitats. Aquest és el veritable sentit de Prada 2000. I no es pot perdre l'oportunitat de convertir en fruits el que allà s'anuncià amb tanta convicció.