Ahir vespre, alguns dels hotelers més representatius de Mallorca es reuniren, a petició de la Federació Hotelera, per analitzar l'abast de les acusacions que Comissions Obreres ha fet, en referència a l'explotació laboral que pateixen les netejadores d'hotel. L'opinió de la pràctica totalitat dels assistents va ésser coincident. Les paraules de Rafel Borràs, formen part de les accions agressives que, en contra de l'empresariat, ha posat en marxa el govern frontpopulista d'Antich. «Aquesta gent de l'esquerra "va comentar el senyor Miquel Fluxà" té una idea absolutament desfasada de la relació entre producció i economia». I afegí, ja disposat a dir dos mots de la veritat: «Fixau-vos en el senyor Fox. Com aquell qui diu contracta per dos reials els infants de pit perquè li conreïn les seves finques, i els mexicans n'estan tan contents que el fan president del país». Va agafar la paraula el senyor Jordi Rosselló. «Naturalment que el voten. D'això que ell fa se'n diu socialitzar la riquesa. Aquests infants, si van vius, en combregar ja tindran la guardiola feta». Va intervenir el senyor Gabriel Escarrer. «Això que fa en Fox és política social». Aleshores va sentir-se obligat a recordar la seva amistat amb Fidel Castro. «Com vos podeu imaginar, en Fidel i jo repassam, sovint, el pensament de n'Engels, de na Luxemburg i de tots els teoritzadors del XIX». Conscient que l'escoltaven, féu una pausa teatral. Va concloure: «Fox ha arribat a la simbiosi de Marx i d'Smith. Feina per a tots, com proposava Marx, i la capitalització de l'empresa per damunt de qualsevol altra consideració social, tal com pensava Smith». Pere Miralles li va dur un tassó d'aigua, perquè era força espès tot el que acabava de dir. «En conclusió "va explicar-se el senyor Escarrer" segons Fox l'empresa continuarà essent la mamella de l'obrer, i aquest respectarà l'escala social de manera que els accionistes tenguin un marge de beneficis suficient com per a reinvertir en nous projectes empresarials». Va parlar el senyor Onofre Plomer. «Ja t'entenc "va dir": qui té duros fuma puros i qui no en té fuma paper». Va fer de no sentir-lo, el senyor Escarrer, perquè darrerament no està acostumat a un llenguatge tan popular. Per canviar de tema, va expressar, al senyor Gabriel Barceló, la poca confiança que li mereix el Mallorca actual. Ambdós coincidiren en el fet que el planter sembla un geriàtric i que l'entrenador ha duit, els deu darrers anys, una trajectòria absolutament decebedora. «Sempre he pensat "va opinar el senyor Barceló" que n'Asensio no estima el Mallorca». Va estar-hi d'acord, el senyor Escarrer. «M'enduria una gran decepció si enguany baixàssim a Segona», va comentar amb preocupació. «I si feim entre tots una oferta de compra a n'Asensio? "va proposar, el senyor Jordi Rosselló. I per tal de no escandalitzar els contertulians, matisà: "S'entén a la baixa». A jutjar pel silenci que es va produir, ningú no va agafar la proposta amb un excés d'entusiasme. «Jo no sé vosaltres "va comentar el senyor Escarrer", però a mi sempre em surten despeses imprevistes. Avui mateix m'he comprat unes ulleres de sol...». Va intervenir el senyor Miquel Fluxà. «Potser els alemanys "va dir" hi estiguin interessats a adquirir les accions de n'Asensio». Va estar-hi d'acord, el senyor Gabriel Barceló: «És possible. Aquests alemanots no tenen barreres. Acabaran per fer-s'ho tot seu». La conversa perdia intensitat, quan Pere Miralles va encetar el segon tema que figurava a l'ordre del dia. Per tal de respondre a la campanya de desprestigi del sector, endegada pels de sempre "o sigui el Govern, els rojos i l'Obra Cultural Balear" calia que els hotelers apuntalassin el seu prestigi social amb l'organització de qualque acte de força prestigi, encara que suposàs, per una vegada en la vida!, tirar la casa per la finestra. El senyor Onofre Plomer va proposar fer unes matances populars. Es va moure neguitós, a la cadira, el senyor Miquel Ramis. «Nofret "va replicar-li" no voldràs que ens posem a torrar llom per a tothom?». Va exclamar, el senyor Jordi Rosselló: «Figurau-vos! No bastarien tots els porcs de Mallorca». I el senyor Miquel Fluxà va trobar el punt més avantatjós de la proposta: «En lloc de regalar tallades de llom d'un pam, potser hauríem d'oferir pinxitos no més grossos que una oliva sabatera». Era, el seu, un raonament savi: «Ens sortiria més a compte i, d'altra banda, això del pinxito té un no sé què de proposta juvenil». Va dir que no, el senyor Onofre Plomer. «En fer referència a unes matances populars "va explicar-se" pensava en la possibilitat que qualque televisió local volgués televisar en directe el sopar que don als meus amics quan faig matar el porc». I afegí: «Pensau que cada any hi ve na Norma Duval, i en acabar-se el segon plat de pilotes està que rebent o no rebent dins aquell faldó tan estret i curt...». Va fer una tossina per tal de reclamar l'atenció, el senyor Gabriel Barceló. Calia reconduir la conversa. «Pens que la nostra maduresa empresarial ha d'ésser avalada per un conferenciant de prestigi». Va estar-hi d'acord el senyor Miquel Fluxà. «A més a més "va mormolar" la cultura no és gaire cara...». Així que s'especulà sobre diversos noms. Fuentes Quintana, Tamames, Fabià Estapé...? Cap d'ells no acabava de fer el pes. «No en parlem més "sentencià el senyor Gabriel Escarrer" contractam en Vicente Fox i alhora apostam per les teories econòmiques més agosarades». I va haver-hi unanimitat. «Els nostres fills han de sentir parlar una llumenera com aquesta», va comentar el senyor Onofre Plomer, amb entusiasme. «I qui pagarà la seva estada a Mallorca?», va demanar el senyor Barceló, que és una d'aquelles persones que sempre pensa en tot. Aleshores va escurar-se les butxaques el senyor Escarrer. «Jo ara anava a demanar-vos que qualcú de vosaltres em convidàs a un cafetet». I adonant-se que tots esperaven una solució de part seva, va argumentar: «Mirau, jo trob que tractant-se d'un acte cultural d'una importància singular, la conselleria de Cultura s'ha d'implicar en la subvenció». I afegí: «Ja sé que no voleu saber res d'aquesta gent del Govern, però de tant en tant hem de cedir». Va recuperar les millors frases del seu credo polític sentenciant: «Vos record que la generositat és indispensable per fer avançar un país. Per afegitó va voler reblar el clau: «Entre tots ho farem tot», va dir.