Tal com comentàvem a l'editorial d'ahir, Francesc Antich tenia l'obligació de posar Jaume Matas en el seu lloc. Perquè Matas, ara mateix, i amb tot allò que afecta la problemàtica de l'aigua, és solament un ministre de Madrid. Per tant, i com a màxima autoritat de les Balears, Antich li havia de cantar les quaranta. La diferència està en el fet que Matas és a la vegada president del PP balear i cap de l'oposició «de facto» al Govern de Progrés. Per tant, l'actual situació més que incòmoda podria arribar a ser insostenible. Ens trobam davant el fet que l'adversari electoral d'Antich té en les seves mans la solució al més greu problema que pateix l'Arxipèlag: la sequera, i, per tant, sap que si aquest problema se soluciona tal com vol el Consolat de la Mar, serà aquest el que aconseguirà un major rèdit polític a l'hora de retre comptes davant les urnes. A més, la solució que propugna Matas és insostenible: fer quatre noves dessaladores implica a la pràctica construir més centrals elèctriques i obligar les generacions futures a mantenir un subministrament caríssim canviant petroli per aigua. També sap que els ecologistes del Govern de Progrés no volen ni sentir parlar de més dessaladores. Per tant, podem arribar a pensar que aquest plet comença a adquirir un caire de veritable mala intenció per part de Matas. Això, sens dubte, és el que pensa Antich, que arriba a fer desqualificacions humiliants, com això que seria millor tenir un ministre de Valladolid.