Si tota feina per fer-se bé s'ha de professionalitzar "amb tots
els avantatges però també amb els inconvenients que això pugui
comportar en alguns casos (pensem, per exemple, en la gestió de
certes societats culturals o dedicades a algun tipus de
beneficència, les mateixes ONG, etc.)" no hi ha dubte: els
assassins d'ETA s'han professionalitzat fa molt de temps. De fet,
cal demanar-se si no s'estan professionalitzant també els joves que
protagonitzen la Kale boroka i estan immobilitzant alguns
transports públics. Perquè no hi ha dubte que tenen una feina que
requereix plena dedicació, sobretot els primers. La racionalitat
del fet que estiguin en nòmina, doncs, és total. Tota una altra
qüestió és si la seva condició de professionals pot haver arribat a
afectar la racionalitat de conjunt de l'actuació d'ETA. Per qualque
cosa els treballadors d'una de les empreses afectades per un dels
seus darrers crims els han dit públicament que no saben fer altra
feina que matar. I això té massa serioses implicacions.
D'entrada, per descomptat, no ha estat mai gens clar que el fi
pugui justificar els mitjans. De més a més, tampoc està gens clar
que els mitjans escollits per ETA aconseguesquin res a favor
d'Euskadi. De fet, més aviat cal demanar-se si els resultats
objectius de la seva pretensió d'imposar-se pel terror no estan
fent malbé la mateixa idea d'Euskadi que pretenen estar
promocionant. Sarcàstica promoció, en veritat, la que es fa a sang
i foc, fent detonar els cotxes bomba o pegant el tir al clatell.
Perquè en qualsevol cas, dins el marc d'un Estat de dret, amb totes
les deficiències que es vulguin però tanmateix a nivell europeu "i,
en definitiva, en un Estat que està integrat dins la Comunitat
Europea" la victòria final de cap causa a base de lluita armada i
de «quant pitjor millor» és un impossible, una tràgica cabòria de
dements que creuen en l'operativitat del terror i de la por. De més
a més, ETA no està lluitant sols contra l'Estat espanyol, o sols
contra aquest i l'Estat francès: ETA està lluitant contra la Unió
Europea. Els mitjans per a defensar la sobirania del poble basc
"que tot es pot defensar" han de ser necessàriament uns altres. Tot
garbellat, els gudaris no fan més que nosa. I no una nosa
qualsevol.
Dins aquesta situació sense cap esperança racional per al
terrorisme, que més aviat perjudica fortament la causa nacionalista
basca, el paper dels professionals de la violència s'ha tornat
moralment molt inquietant. Perquè els mateixos bascos amb dos dits
de seny poden haver-se començat a demanar si aquests professionals
d'ETA defensen realment el dret a la plena soberania "causa, per
descomptat, perfectament legítima per via democràtica (si matisam
que, a les acaballes del segle XX la sobirania de les nacions ja no
és exactament el que podia ser al seu començament)" o, més aviat,
no fan més que defensar el seu modus vivendi. Quan qualcú
s'acostuma a guanyar-se la vida d'una determinada manera "per
arriscada i inhumana que en aquest cas concret pugui ser" pot
tenir, conscientment o inconscientment, serioses dificultats per a
canviar de feina. Dins la borratxera de violència en què es troben
embarcats els activistes d'ETA i els seus joves reforços, cal
qüestionar-se si poden entendre o concebre qualsevol altre
plantejament que no sigui el seu, si no han perdut el fil del seu
suposat objectiu. Se senten realment subordinats a res aquests
professionals de la mort i de la destrucció? No s'estaria imposant
la violència per la violència? No s'estarien autoconvencent
dient-se a si mateixos: Matam doncs existim?, quan més matam més
som?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.