Molt s'ha parlat que la vertadera democràcia no consisteix només a anar a votar un pic cada quatre anys, sinó en la participacó activa del conjunt de la població en la presa de les decisions que afecten la col·lectivitat. Tradicionalment aquesta participació s'ha vehiculat entorn del món associatiu, a causa de les dificultats de les implicacions individuals a gran escala. D'aquesta manera existeixen entitats cíviques de molt distinta mena, la majoria de les quals acullen al seu si persones amb les mateixes inquietuds o amb els mateixos interessos.
Aquestes associacions fan política en la mesura que exerceixen d'interlocutors davant les administracions defensant els seus principis estatutaris, és a dir, el que volen la majoria dels seus socis. Aquesta funció pren formes molt diverses, des de la col·laboració amb els poders públics fins a la crítica i l'organització de mobilitzacions en contra d'alguna de les seves actuacions. És important que assumesquin aquest paper amb independència del partit o partits que governen en un moment determinat, ja que una actuació partidista soscavarà els seus propis fonaments i provocarà una pèrdua de credibilitat per part de l'opinió pública, que deixarà de confiar en elles.
També és cert, emperò, que els partits polítics moltes vegades han intentat controlar directament o indirecta aquestes entitats per tal d'accedir al poder amb més facilitat o mantenir"s'hi si ja hi són. L'estratègia bàsica consisteix a crear associacions satèl·lit o condicionar alguna de les que ja existeix mitjançant persones afins, que alabin contínuament i acrítica totes les actuacions de l'administració i que, al mateix temps, creïn dificultats a l'existència d'altres entitats independents que exercesquin la seva tasca dins el mateix camp. O per contra, que ataqui sense contemplacions qualsevol proposta dels partits rivals.
Quan realment es pot mesurar la independència d'una organització és quan hi ha hagut alternança política, ja que es pot comparar molt senzillament la línia seguida en un i altre període.
Si aquesta anàlisi la volem concretar en el cas de les Illes Balears, molt fàcilment podrem concloure que entitats com l'OCB, el GOB, l'STEI o ARCA que, en alguns moments de les passades legislatures varen esser acusades amb més o menys virulència d'estar al servei de l'oposició, ara que aquesta ha accedit al poder, no es limiten a dir amèn a tot, sinó que continuen defensant els interessos dels seus socis o afiliats. Altrament, algunes altres sí que han demostrat que actuen d'una manera diferent quan l'interlocutor no és el mateix, sovint deixant de banda els propis interessos per posar"se al servei d'obscures maniobres polítiques que, per molt que ho proven d'amagar, arriben a sortir a llum.
Convendria que, si els seus dirigents estan massa condicionats per les seves simpaties polítiques o estan sotmesos a pressions massa fortes, fossin les mateixes bases les que exigissen un canvi d'estratègia cap a la independència, ja que aquesta és l'única manera de tenir capacitat d'influència. Si ja es pressuposa que el que es demana no és en defensa d'uns interessos legítims, sinó únicament per desgastar el poder polític, difícil ho tendran per aconseguir"ho.
