Fins on tant d'optimisme?

Les xifres macroeconòmiques presentades ahir pel Govern Balear revelen que el creixement continuarà en aquesta terra de manera important (més de quatre per cent anual) fins almanco tot el 2001. Des d'una perspectiva de la indústria turística cal estar satisfets per aquest optimisme, ja que tot fa pensar que el flux de visitants es mantindrà i quedarà garantida la principal font de riquesa de l'Arxipèlag. Però no oblidem que una de les locomotores fonamentals d'aquest creixement és la construcció, i més edificacions impliquen més habitants i més tensions en les ja sobreexplotades infraestructures illenques. Per tant, cal estar a l'aguait. Fa la sensació que malgrat tots els esforços institucionals les Balears continuen amb la seva enfollida cursa cap endavant sense pensar en les conseqüències de l'increment del consum del territori i de recursos naturals tan essencials com l'aigua. I més construcció i habitants també duen més cotxes i la necessitat d'ampliar unes carreteres a les quals boten les costures per tots els costats. Per tant, més que dades optimistes, el nostre país necessita sentir parlar de creixement equilibrat i seriós, respectuós amb l'entorn i que pugui oferir un futur millor a les generacions futures. Governar també és pensar en el demà, i en aquest sentit s'ha d'aplaudir tot el que tendeixi a pensar en unes Balears que tenen per bandera la qualitat de vida i no el creixement desmesurat.