Ja han passat alguns dies i encara n'han de passar molts més perquè ens puguem fer una idea exacta de les conseqüències de l'elecció del nou líder del PSOE i, sense més embuts, de l'esquerra espanyola, i perquè les perspectives d'aquesta elecció comencin a mudar"se en realitats. Quan l'estiu passi, i la sang d'aquests dies s'aturi, allò que ara és una incògnita començarà a dividir"se en allò que hi ha de real i allò que respon més als aguaits dels ciutadans que veuen en el Partit Socialista la millor opció o, si més no, el vot menys dolent dels possibles. L'anècdota del bateig internacional a Mallorca del secretari general del PSOE serà recordada, en el millor dels casos, com aquelles fotos dels berenars dominicals dels González i companyia de fa més de vint"i"cinc anys, i, en el pitjor, com un reflex del mateix malefici que patiren, per causes diferents, els seus antecessors, Borrell i Almunia.
Sense esperar a veure qui és del cert José Luis Rodríguez Zapatero, tothom ha donat per fet que la seva era a priori l'opció amb més futur. El primer afavorit per la seva victòria ha estat el llenguatge: fa 14 anys que Rodríguez Zapatero és diputat "cosa que el situa als llindars, o a dins ja, del gremi dels polítics professionals", però si Bono "que en fa 17 que és president autonòmic" hagués aparegut com la cara de la renovació, l'intent d'esprémer el llenguatge hauria estat, a més de flagrant, inacceptable. Potser per això, aquesta tonada de la modernització que torna amb el nou líder no sembla tan nova com se'ns vol fer creure "hom es demana si significa alguna cosa més que el simple canvi, sense cap més compromís", i aquella altra que repeteix sobre la calma i la tranquil·litat "els nous valors que surten amb ell a escena, i que pocs gosarien discutir" demana alguna cosa més que l'atractiu de la novetat de l'actor.
Per als qui volen concreció i novetat de bo de bo, els temes on han de caure estan a la vista, i els assumptes de pes "abans que els votants" ja demanen l'atenció de Rodríguez Zapatero: que comprengui que en els grans temes ja fa temps que s'han superat les fronteres dels estats nacionals, que oposar"se a la globalització és (bàsicament per motius tecnològics, més que no econòmics) com oposar"se al moviment de la terra: quelcom tan difícil com inútil, i que es tracta d'aprofitar"la i de no renunciar a dirigir"la des de la política i no només des de l'economia, que més que discussions sobre el gruix ideològic del paper de fumar (i del calibre de paraules com social-liberalisme, centreesquerra o tercera o quarta via) molta gent vol una política que distingeixi l'esquerra d'altres opcions polítiques (amb tota la calma que s'hi vulgui afegir, naturalment), i que els reptes de la política als països democràtics, més que a generar noves formes de publicitat, consisteixen a donar a conèixer les alternatives i a permetre, a l'hora de discutir"les i triar"les, l'accés de tots els ciutadans per igual. Les opcions per aconseguir"ho, tot això, i per fer realitat aquestes expectatives que l'estiu i la novetat "i l'incompliment de moltes expectatives anteriors" ha generat, també estan a la vista: mantenir, estendre i afinar les primàries, institucionalitzar les llistes obertes (amb la tria dels mecanismes que les facin veritablement obertes, personals), limitar els mandats en tots els càrrecs, respectar les incompatibilitats, practicar de forma usual els referèndums entre els afiliats, els votants i els ciutadans i, al mateix temps, no oblidar ni l'interès que té la gent "en particular la gent que espera alguna cosa de Rodríguez Zapatero" per sentir parlar tant de creixement econòmic com de creixement de la llibertat.
