Ja han passat alguns dies i encara n'han de passar molts més
perquè ens puguem fer una idea exacta de les conseqüències de
l'elecció del nou líder del PSOE i, sense més embuts, de l'esquerra
espanyola, i perquè les perspectives d'aquesta elecció comencin a
mudar"se en realitats. Quan l'estiu passi, i la sang d'aquests dies
s'aturi, allò que ara és una incògnita començarà a dividir"se en
allò que hi ha de real i allò que respon més als aguaits dels
ciutadans que veuen en el Partit Socialista la millor opció o, si
més no, el vot menys dolent dels possibles. L'anècdota del bateig
internacional a Mallorca del secretari general del PSOE serà
recordada, en el millor dels casos, com aquelles fotos dels
berenars dominicals dels González i companyia de fa més de
vint"i"cinc anys, i, en el pitjor, com un reflex del mateix
malefici que patiren, per causes diferents, els seus antecessors,
Borrell i Almunia.
Sense esperar a veure qui és del cert José Luis Rodríguez
Zapatero, tothom ha donat per fet que la seva era a priori l'opció
amb més futur. El primer afavorit per la seva victòria ha estat el
llenguatge: fa 14 anys que Rodríguez Zapatero és diputat "cosa que
el situa als llindars, o a dins ja, del gremi dels polítics
professionals", però si Bono "que en fa 17 que és president
autonòmic" hagués aparegut com la cara de la renovació, l'intent
d'esprémer el llenguatge hauria estat, a més de flagrant,
inacceptable. Potser per això, aquesta tonada de la modernització
que torna amb el nou líder no sembla tan nova com se'ns vol fer
creure "hom es demana si significa alguna cosa més que el simple
canvi, sense cap més compromís", i aquella altra que repeteix sobre
la calma i la tranquil·litat "els nous valors que surten amb ell a
escena, i que pocs gosarien discutir" demana alguna cosa més que
l'atractiu de la novetat de l'actor.
Per als qui volen concreció i novetat de bo de bo, els temes on
han de caure estan a la vista, i els assumptes de pes "abans que
els votants" ja demanen l'atenció de Rodríguez Zapatero: que
comprengui que en els grans temes ja fa temps que s'han superat les
fronteres dels estats nacionals, que oposar"se a la globalització
és (bàsicament per motius tecnològics, més que no econòmics) com
oposar"se al moviment de la terra: quelcom tan difícil com inútil,
i que es tracta d'aprofitar"la i de no renunciar a dirigir"la des
de la política i no només des de l'economia, que més que
discussions sobre el gruix ideològic del paper de fumar (i del
calibre de paraules com social-liberalisme, centreesquerra o
tercera o quarta via) molta gent vol una política que distingeixi
l'esquerra d'altres opcions polítiques (amb tota la calma que s'hi
vulgui afegir, naturalment), i que els reptes de la política als
països democràtics, més que a generar noves formes de publicitat,
consisteixen a donar a conèixer les alternatives i a permetre, a
l'hora de discutir"les i triar"les, l'accés de tots els ciutadans
per igual. Les opcions per aconseguir"ho, tot això, i per fer
realitat aquestes expectatives que l'estiu i la novetat "i
l'incompliment de moltes expectatives anteriors" ha generat, també
estan a la vista: mantenir, estendre i afinar les primàries,
institucionalitzar les llistes obertes (amb la tria dels mecanismes
que les facin veritablement obertes, personals), limitar els
mandats en tots els càrrecs, respectar les incompatibilitats,
practicar de forma usual els referèndums entre els afiliats, els
votants i els ciutadans i, al mateix temps, no oblidar ni l'interès
que té la gent "en particular la gent que espera alguna cosa de
Rodríguez Zapatero" per sentir parlar tant de creixement econòmic
com de creixement de la llibertat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.