Si va a dir ver, no puc amagar la meva devoció per uns quants articulistes d'aquest diari, la qual cosa no ha d'esser interpretada forçosament com un elogi, perquè servidor, en aquestes qüestions, som cada dia més estugós i maniàtic. Però, naturalment, no faré la relació, i menys el hit parade, de les preferències de servidor. Només tenc interès, en aquest moment, a cridar l'atenció del lector que, per distracció o per qualsevulla altra circumstància, no hagi reparat en els articles de Josep Maria Llauradó, professor, escriptor "llegiu-ne Democràcia digital, ara que és l'estiu i se suposa que disposau de temps", home cultivat. Llegint-lo, com a mínim us qüestionareu algun d'aquests convencionalismes que s'enquisten en algun racó mig oblidat de la nostra manera d'anar fent: això ja justificaria la lectura dels seus articles. Però sol anar bastant més lluny. El seu pensament sovint remou el del lector, com el vent mou un arbre per més ben encaixat que estigui a la terra.
Sempre és, a judici de servidor, recomanable la lectura dels seus articles en aquest diari. Feis la prova de recuperar el de divendres passat, titulat «El nou conservadorisme»: l'escrit és tota una carta de presentació del seu autor. Personalment, m'interessa la seva prosa perquè és com un excipient que conté molts de punts d'acord i molts de desacord. És una meravella discrepar de Josep Maria Llauradó, perquè per menar-li la contrària t'ho has de pensar dues vegades i no pots deixar res a la improvisació. Hi ha, en aquest article, algunes qüestions ben discutibles, o sia que no ens fa perdre el temps en aquesta forma d'autocomplaença de l'«això és lo que jo he dit sempre». Però ara volia servir-me'n per suggerir una transpolació al camp de l'art d'un pensament que ell resumeix així, referint-se a la política: «... la novetat és descobrir alguna idea anònima que ha viscut durant segles sense cridar l'atenció. Aquesta és la política que arriba: tot allò que ha de ser conservat és "a més de feina feta" el millor punt de partida per a qualsevol canvi».
Ho diria d'una altra manera Baudelaire si l'interrogàssim sobre la modernitat? El seu concepte de modernitat, precisament, estava aquí, no oblidat, però desnonat per molts. Descobrir-lo és tota una novetat, una novetat molt útil com a punt de partida per a qualsevol canvi. Un art com l'actual, la cartografia del qual sembla obra d'un foll ple de renou i de fúria, potser hauria de recuperar la vocació de modernitat, abandonar l'esclavatge de la producció i negar-se a pagar l'impost abjecte de l'originalitat. Però per això és menester saber què és digne de ser conservat. I saber que no t'ho aclarirà el conservadorisme convencional.
