Les ciutats tenen la seva assignatura pendent. O un parell. Palma no és una excepció. Palma només té una assignatura pendent, que és Palma, tot Palma. La ciutat sencera és un mostrari inacabable d'obstacles per al desenvolupament normal de la vida humana en una ciutat. És un inventari de torpeses i de despropòsits. Però el capítol més cridaner "potser mai tan ben dit" d'aquesta gran assignatura és el renou. El lector tal vegada recordarà que ahir el tema de la columna editorial era aquest mateix: la Llonja i, en general, el renou a distints punts de la ciutat, que impedeix el repòs dels ciutadans. Quan sobre un tema s'hi ha de tornar una vegada i una altra, és que al darrere hi ha uns governants amb major o menor grau incapaços d'exercir les seves funcions. Si volíem trobar un exemple d'incapacitat municipal a nivell d'Estat, el cas dels renous de Palma s'imposaria per al primer lloc amb la major autoritat. La genealogia del problema ens parla clamorosament d'aquestes incapacitats i d'una sòrdida manca de respecte als ciutadans perjudicats per una situació que ahir semblava haver entrat en un nou subcapítol, però que ara avança per camins imprevists, de grotesta crueltat. Aquest cap de setmana, s'havia dit ahir, els bars hauran de silenciar la música a partir de les dues de la matinada... Idò no, podran seguir fent la seva santa voluntat: com, d'altra banda, es fa a places i carrers d'aquesta assignatura que el govern municipal és incapaç d'aprovar: Palma.