Durant aquests dies que estic passant a Madrid, he viscut, com deia el nou líder del PSOE, «entre la nostàlgia i l'esperança». Ell, el jove triomfant del socialisme, viu ara entre la nostàlgia del 1982, quan Felipe pujà al poder, i l'esperança del 2004, quan ell espera pujar-hi. Jo, per la vella via inescrutable de la fe, he viscut ara la nostàlgia dels anys seixanta i setanta que vaig viure amb en Pep Melià a Madrid, ell a l'edifici Larra de la «Ciudad de los periodistas» i jo a Morratalaz, i l'esperança de tornar a viure, definitivament, l'alegria de ser qui realment som, és a dir, quelcom més que animals polítics. Jur que m'ha pegat fort la nostàlgia, quan he sabur que l'amic ja era més enllà de la nació i de la política.
Més enllà de la nació
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
De moment no hi ha comentaris.