Com que no solc ser una au excessivament marina, puc mirar-m'ho des de la barrera i, fins i tot, fer-ne una mica de broma. Llegesc en aquest diari que dijous passat diverses persones varen veure un peixot gros que nedava entre Can Pastilla i la Ciutat Jardí. O molt m'equivoc, o al llarg d'aquest estiu peixarros d'apocalíptiques aparences, n'apareixeran sovint, aquí i allà. Sospit, que fins i tot al Clot de s'Argila, de Lloseta, que per al lector de més enllà de Mallorca us diré que és un lloc on abans hi treien argila i ara s'ha convertit en una mena de llacuna perenne. Sospit, doncs, que fins i tot en aquest indret de terra endins algú intuirà la presència d'algun ésser malèvol.
Ja sé que ningú no pot privar els mitjans de comunicació de seleccionar el que és noticiable del que no ho és, però entenc que si comencen a fer-se'n ressò serà molt possible que l'onada d'esquals o bestioles semblants sigui imparable. Basta recordar la febre que es va generar amb els aeròlits encara no fa un any. Es va comprovar que n'hi havia que just per sortir una mica pels mitjans de comunicació els fabricaven casolanament dins el congelador.
Potser, la febre de ser un vouyeur de tintoreres és molt més anònima, no surten per TV, i el plaer que produeix al visionari és tan intern, comparable al d'un piròman; tot i que, com és obvi, molt més inofensiu. Ja està que sempre s'hi pot trobar una excusa per dir que no s'actua amb premeditació, com passa amb els fabricants a domicili d'aeròlits. La més creïble, d'excuses, és la brutor que envaeix les nostres costes i qualsevol plasticot remenat una mica per les onades es pot confondre, sobretot ara que se n'ha estès la passa, amb un terrible esqual. Parlant de brutors, les suposades tintoreres poden tenir, fins i tot, un efecte higiènic i depurador. M'explicaré: si la gent no es banya tant i amb tanta intensitat a la mar disminuiran, és pura estadística, l'índex de miccions que s'hi aboquen directament. Si feim cas a la publicitat que fa la conselleria de Medi Ambient on ens diuen que només estalviant una poqueta d'aigua diària bastaria, aquest estalvi, per abeurar-nos durant un any; per la mateixa regla de tres imaginau-vos, amb aquesta abstenció corporal forçada, la quantitat de líquid úric que es deixa d'abocar directament al mar.
Però no crec que sigui aquest l'únic efecte positiu que pot tenir la multiplicació de les tintoreres imaginàries. Dins aquesta tan necessària reconversió del turisme de platja, gatera i renou, el peixot podria ser un esquer turístic més, comparable, per exemple, al monstre del llac Ness. També podria fer canviar la fisonomia turística de la platja de Palma i en comptes d'aquesta clientela tan passiva, es podria passar a una altra de més activa: la del turisme d'aventura. En cas que això no fos possible, sempre hi ha la tercera via i ara, que les dades assenyalen que l'economia Balear va a la baixa, podria ser un factor de revitalització. Es podrien estampar camisetes particularitzades amb la foto d'un teutó o d'una teutona tot sortint del mar amb la tintorera degollada. O també els fotògrafs i retratistes podrien tenir aquest esquer per atreure hipotètics compradors. Qui sap, si també pot servir de leiv-motiv a la campanya publicitària que vol emprendre la Federació Hotelera de Mallorca contra l'impost turístic: l'ecotaxa, una mortal tintorera dins les plàcides i transparents aigües mallorquines. És que, a vegades, és mal de fer sostreure's a les modes. Jo per exemple si algú em demana de què faig, aquest estiu diré: de professió, tintorera.
