Quan només fa un any de les darreres eleccions a Rector de la
UIB, ja s'han començat a
detectar alguns moviments que permeten suposar que hi ha gent que
voldria aspirar a succeir en el càrrec Llorenç Huguet. D'entrada és
una bona notícia, per la UIB, que amb tanta
anticipació se moguin els interessats, ja que això significa que la
tranquil·litat interna de la institució no dóna per a res més. Tots
aquests reals o suposats moviments se basen, però, en la presumpció
generalment acceptada, no se sap per què, que Llorenç Huguet no
s'hi pot tornar a presentar i que s'estaria obrint així, ara
mateix, la cursa cap al Rectorat post-Huguet. Però el que és segur
és que res no impedeix a l'actual Rector presentar-se per a un nou
mandat. Cal recordar que ho és des de 1995, quan se va presentar
amb un programa en el qual se prometia que s'instauraria en els
Estatuts la norma que el Rector només ho pogués ésser durant dos
mandats. Però no retroactivament, sinó a partir d'aquests nous
Estatuts i de la convocatòria d'unes eleccions. És a dir, la norma
obliga Huguet a partir del seu segon mandat, que s'inicià el 1999,
i no des de 1995. Per tant, res ni ningú no li impediria
presentar-se a les pròximes eleccions, si així ho decidís.
Es comença a notar també, i directament relacionat amb
l'anterior, que se torna a reproduir la tradicional mania que tenen
els polítics d'intentar controlar la UIB. Quan Jaume Matas volia
carregar-se el Rector Huguet (el qual, per cert, per molt germà que
sigui del diputat del PP Joan Huguet, no tenia gaires bones
relacions amb el president, per dir-ho suaument) va dissenyar una
estratègia tendent a polititzar el Campus, fent-se convidar cada
dos per tres pels alumnes i/o professors conservadors els quals
pretenien anar teixint un ambient (intern universitari, però alhora
convenientment amplificat per les tribunes mediàtiques
conservadores) que fes imprescindible una alternativa a l'equip
d'Huguet, el qual era considerat excessivament dependent
d'inconvenients interessos no conservadors que el duien a plantar
cara (o sigui, no agonollar-se) davant el Govern conservador.
L'estratègia no funcionà. Ara, més o manco, se podrien estar
reiniciant moviments estratègics semblants, però no provinents del
PP, sinó d'altres àmbits polítics. Ja es parla molt de telefonades
de toc de generala per mobilitzar determinats professors en vistes
a les futures eleccions, d'altres s'estranyen de la renúncia
unilateral d'algun vicerector a ser present a àmbits de
col·laboració amb el Govern... Tot plegat pareix denotar de bell
nou la desconfiança del Govern cap a la UIB. Una desconfiança que
la cúpula universitària no entén, i de resultes de la qual se sent
profundament molesta, tot i acceptar aparèixer somrient a fotos en
ocasió de signatures de convenis que, per altra banda, consideren
del tot superflus. Al capdavall, podríem estar davant les primeres
passes per a un nou assalt polític al Campus, encara que els que
així ho pretenen no s'adonin que la politització de la UIB
fracassà amb Matas, i fracassaria igualment ara, o demà. La
UIB funciona per criteris
endogàmics, tancats, impossibles de ser assimilats a les disputes
polítiques. A més, si Huguet es tornàs a presentar, ara per ara fa
la sensació que els polítics amb ambició universitària haurien
d'esperar al 2007, i per a aleshores només els déus saben què
pensarà sobre la UIB la presidenta o
president conservador del Govern balear.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.