Fa uns dies, un centenar de manifestants es menjaren, a la plaça
de Cort, davant la façana de l'Ajuntament de Palma, una poma. Un
d'ells li ho explicava en unes expressives declaracions a Sebastià
Bennasar (el nostre caçador de botxins de la Ciutat de Mallorca)
d'aquesta manera: «És el símbol de la traïció i de la mentida, que
és el que ha fet Maria Crespo amb tots nosaltres; és la poma de
Maria Crespo».
«És la poma de Maria Crespo», vet aquí una frase polisèmica,
heus ací una construcció gramatical que em suggereix un mínim de
tres interpretacions possibles en la malmenada llengua d'aquesta
terra, que uns voldrien poder enterrar definitivament amb terra
importada de San Millán de la Cogolla i que altres voldrien veure i
sentir esponerosa i lliure com els Joves de Mallorca per la
Llengua, que acaben de complir sis anys i que ho celebraren amb una
gimcana reivindicativa, (no sé si desitjar-los molts d'anys o
pocs).
«És la poma de Maria Crespo» una metàfora bíblica i masclista
per llançar contra la tinent de batle de comerç del consistori
ciutadà. La darrera representant d'un tipus de política que gairebé
ha liquidat el petit comerç a Palma i a les Illes Balears.
Desconec en quina mesura els manifestants de l'altre dia es
consideren petits comerciants, i igualment ignor en quin grau són
perjudicats per aquesta raó, però conec molt bé la lenta agonia del
petit comerç a Palma, com a conseqüència directa de les polítiques
desenvolupades pel Partit Popular els darrers quinze anys. Un
partit que donà a mossegar als petits comerciants la poma del vot
en defensa dels seus interessos i que acabà utilitzant-los com un
esquer en benefici dels grans comerços.
El peix gros, s'ha anat menjant els petits, mentre aquests
s'empassaven, d'un mal tràngol, la poma de la traïció.
Passejar per Palma durant els mesos d'hivern, quan els turistes són
a casa seva, és cada dia una experiència més propera a la de
circular per una ciutat fantasma. Poc a poc es van esborrant de les
façanes els colors i la vida de les botigues, i va guanyant espai
el color gris de persiana davallada per sempre i el color «es
lloga» o «es ven». Per no tornar a parlar de les obres que ja n'hem
parlat.
I no es tracta de fer una crítica hipòcrita a les grans
superfícies, perquè un servidor, com tothom, n'és un client
esporàdic, i perquè aquestes, també tenen algunes virtuts que ara
no detallarem. Sí que voldríem, però, encendre un llum d'alarma
sobre la dramàtica situació que viu el nostre petit comerç, i ens
cal, per això, recordar que el comerç és el primer sector quant a
nombre de persones ocupades i el segon pel que fa al volum de
negoci. I cal recordar que el petit comerç compleix una funció
social que va molt més enllà del consum. Genera ocupació,
generalment estable; és un factor importantíssim de difusió local
de la riquesa; garanteix el consum a les barriades i als pobles,
donant-los vitalitat i complementant-se a moltes zones amb ofertes
d'oci.
És necessari doncs, que es facin polítiques de protecció i
promoció del petit comerç. Tan necessari com que els petits
comerciants se n'adonin que han estat narcotitzats, com si d'una
innocent Blancaneus es tractàs, per la poma d'un partit que els ha
tractat com la més perversa de les madrastres.
«És la poma de Maria Crespo», vet aquí la gran metàfora de la
relació entre els petits comerciants i el partit conservador. Una
relació i una història que vénen d'enfora i que han desembocat en
la lenta i ja esmentada agonia del petit comerç. Una agonia de la
qual na Maria Crespo no n'és, ni de bon tros, la màxima culpable,
tan sols la darrera representant.
Crespo només és el crespó negre de la bandera a mitja asta pel
nostre petit comerç.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.