Mala cosa si posam call a la corrupció. L'objectiu dels que la
practiquen amb tanta barra no és mai únicament el guany personal a
base de plomar el pròxim; tota corrupció una mica estesa "i la del
règim del PRI ho ha estat extraordinàriament, tant en els teixits
socials com en el temps (setanta anys no són cap broma)" també vol
obtenir la impunitat de manera gairebé corporativa o, com diria
aquell, vol operar amb les majors garanties possibles que no serà
molestada, amb la cara ben alta. Així, caldria que no deixàssim de
tenir ben present que la corrupció generalitzada no sols és un
atemptat contra la justícia, també és un atemptat contra la
intel·ligència d'altri. Per quins set sous hauríem hagut mai de
condonar, d'acceptar com una cosa inevitable, un estat de coses
semblant?
És en aquest sentit que, davant l'espectacular girada de la
truita a les recents eleccions, podem fer un alè fins i tot des de
fora de Mèxic. L'existència d'un sistema tan universal com el de la
mordida, a tots els nivells, durant tants de decennis, ha arribat a
esser una mena d'insult urbi et orbe, una afronta contra la
dignitat de la ciutadania, a més d'una enfitosa espoliació
sistemàtica i la màxima responsable de la pobresa o de la misèria
del cinquanta per cent del poble mexicà: un vertader escàndol del
segle que acabam. Perquè en el PRI (Partit Revolucionari
Institucional) l'autoqualificació de revolucionari "com si fossin
els autèntics hereus de Zapata i Pancho Villa!" no ha estat mai més
que una gran mentida; l'únic que han institucionalitzat de bon de
ver ha estat la tristament famosa mordida.
Naturalment, aquesta corrupció institucionalitzada ha afectat de
mala manera pràcticament la totalitat dels funcionaris, a tots els
nivells, de totes les administracions; la policia per descomptat i,
molt funestament, la mateixa judicatura. Val a dir que difícilment
es pot exagerar la importància de l'atapeïda xarxa d'interessos
creats. Per tant, en aquest moment en què el poble finalment ha dit
que ja n'hi ha prou, cal témer no sols l'eventual reacció dels
grans dinosaures del PRI, ans també la resistència difusa i profusa
de tot el funcionariat, ja que una part prou important de la seva
«remuneració» procedeix de les universals mordidas. El guanyador de
les eleccions presidencials, Vicente Fox, del Partit d'Acció
Nacional "el primer polític no priista que ha obtingut la
presidència en 71 anys" ha promès de reformar la constitució, en un
termini de 1.000 dies, per a poder escometre la renovació de totes
les institucions. Perquè realment la tasca necessària és d'una
magnitud impressionant i no es pot fer sense una vertadera reforma
constitucional.
Ningú pot dir que la tasca serà gens fàcil. Fox, que va esser
president de la Coca Cola durant quinze anys, ha promès, de més a
més, un creixement econòmic acumulatiu d'un set per cent anual, la
creació d'1'3 milions de nous llocs de feina per any, donar
prioritat a l'ensenyament i encara acabar amb el narcotràfic i la
violència, tot incloent el desarmament de l'Exèrcit Zapatista de
Chiapas i dels dos grups guerrillers que actuen a l'Estat de
Guerrero, així com també de la quinzena de grups paramilitars que
existeixen a Chiapas.
Sí, la tasca és realment immensa. Com ha comentat Mario Vargas
Llosa, bé pot dir-se que Mèxic ha passat de ser una «dictadura
perfecta» a ser una «democràcia difícil». Tanmateix, un canvi
històric s'ha produït a favor de la democràcia i el poble de Mèxic
té tot el dret del món a manifestar la seva esperança i la seva
alegria. I nosaltres tenim el dret i el deure d'acompanyar-lo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.