Per cada habitatge de protecció oficial que ofereix el Govern de les Illes Balears es presenten sis sol·licituds. No és la primera vegada que insistim que la coalició governamental de centreesquerra ha de trobar la manera de començar a solucionar un dels problemes més greus de la comunitat autònoma. Aquí, amb les xifres d'atur més baixes de l'Estat, moltes de famílies tenen dificultats per adquirir una casa. És una de les paradoxes més sagnants del model econòmic que ha presidit el nostre desenvolupament, demostrativa que el bon funcionament de les xifres macroeconòmiques no garanteix per si mateixa la justícia social, ni tan sols l'accés a un dret constitucionalment reconegut. També hem fet notar en diverses ocasions que la introducció al mercat d'un bon nombre d'habitatges socials tindria, a mig termini, efectes sobre la iniciativa privada, que es veuria obligada a reduir els desorbitants preus actuals. La diagnosi està feta des de fa molt de temps. Ara manca que els governants trobin les fórmules per poder complir amb les promeses realitzades. Si d'aquí tres anys no s'ha trobat la manera d'abaratir l'accés a l'habitatge, totes les polítiques socials del Pacte de Progrés quedarien en entredit, per molt que s'hagi de reconèixer que és difícil actuar en aquest sentit enmig de la necessitat d'aturar la construcció. Però, com sol dir el president Antich, els bons mariners es demostren quan hi ha mala mar.