La societat quan es tracta d'assolir noves quotes de benestar s'hi apunta de cop, però quan comencem a demanar-nos què costa, la gent fa anques enrere i demana a les institucions que apoquinin. Però la gent s'oblida amb massa facilitat que els diners públics són diners de tots. Fer d'ecònom és un ofici antic i perillós, sobretot per l'ànima, que duu la gent que l'exerceix a tenir un caràcter auster i tancat.
De la mateixa manera quan es demana que tothom estigui per la seva feina, i el treball es limiti a nivells de competència i professionalitat, sense que hi hagi nivells d'interferència, i on l'intrusisme deixi de ser eina comuna i s'elimini incruentament, a tot aquell que no estigui dins els paràmetres que una societat moderna i civilitzada requereix per poder assolir quotes de modernitat. La invasió de gent aliena a l'activitat de les institucions "ja sigui per interferències interessades o per deixadesa de funcions" administrar o governar segons els casos, produeixen dins la societat cossos estranys i embulls que condueixen als prototips de l'entropia social o de l'entropia cibernètica que mesura els graus de desinformació.
Ens queixem quan les interferències són contràries als nostres interessos ideològics, i aplaudim calorosament, quan les interferències són en contra dels nostres rivals, oblidant l'equanimitat com a valor de conducta social i aplicable als agents públics. Demanam igualment que es facin càrrec de les seves obligacions i si han de solucionar un problema, no esperin que sigui una altra administració la que els arregli l'embull o que l'emprin per excusar-se de no fer-ho ja que és més fàcil i així donen la culpa als altres d'allò que haurien d'haver fet.
Sabem que el transversalisme duu a què la interdisciplina sigui estri de treball i que molta de gent aporti el seu gra d'arena per a la solució del problema concret, però això, no pot ser la causa d'intervenció de nombrosos indocumentats, que volen influir a l'hora de prendre decisions, per situar-se ells o les seves opcions, de cara a optar a certes quotes de poder. A tot això vostès li poden posar nom i llinatges o sigles o lletres o el que vulguin, jo no ho faré ja que crec en la intel·ligència del meu lector i ell ja té una certa opinió del tema.
Informar o desinformar, educar o adoctrinar és la vella dicotomia que es pot presentar en la polèmica que suposarà l'esborrany del nou decret d'humanitats de la ministra Pilar del Castillo. Deixem doncs als experts que parlin i facem callar els diletants que l'únic que fan és embullar la troca. Segur que trobarem algun conegut activista social que dirà que la seva organització ha de participar en la redacció del nou decret o encapçalarà els moviments en contra per evitar que el seu sou estigui en perill, l'interès de la pàtria sempre està per damunt d'interessos particulars i ell es sacrifica per la història i per fer història.
