Miquel Àngel Limon

Agermanar-se a bord d'un vaixell

Miquel Àngel Limon08/06/00 0:00

Ciutadella i Alcúdia es volen agermanar. El fet mereix de parar-hi atenció. Convida a meditar-ho. A mi em sembla que està carregat de subtileses i de lliçons d'importància. Ho està, perquè es tracta d'una ciutat de Menorca i l'altra de Mallorca, és a dir, de dues ciutats de la mateixa Comunitat que, explícitament, volen fermar relacions de fraternitat. No són pas dues poblacions allunyades, de latituds distants, que un bon dia es creuen els ulls recíprocament perquè algú ha descobert no sé quina relació sepultada en el cul"de"sac de la història, alguna cosa així com un lligam dèbil i pelat en el qual, en el curs dels anys, ningú no havia mai reparat. Aquest no és pas el cas. No es tracta, en absolut, del retrobament d'opereta de dos bessons que, després d'una desgràcia familiar, hagueren de viure separats sense saber res l'un de l'altre. De cap manera estem davant una escena llagrimosa de bessons que es reuneixen dolçament, en un final feliç. Més aviat, estem davant d'un pronunciament entre pròxims, entre pobles del mateix arxipèlag (o sigui, unitat geogràfica); pobles de la mateixa cultura comuna; i pobles que, si no n'hi ha prou a formar avui un mateix cos polític autonòmic, han estat regió i província anys i panys. En una paraula: parlam d'un agermanament entre veïns de tota la vida, veïns d'ençà de les èpoques geològiques més reculades. Sabien que existien, però no li donaven cap valor.

I això no obstant, ¿estic insinuant que l'agermanament és innecessari, potser una cosa absurda, una mena de redundància de la classe política? Ni de noves. Vull dir ni de noves per a l'agermanament, i no per a la política, que sí és, clarament, un ofici enfangat en els pleonasmes més enutjosos.

L'acord entre Ciutadella i Alcúdia em sembla un esdeveniment plausible, fantàstic, d'una utilitat i d'una bondat innegables. A les Balears, que han viscut el cabal de la història per separat, tot i mantenir la identitat comuna essencial, un fet així no hi és sobrer. Hi feia falta. Les virtuts que haurà de desplegar poden ser ben interessants, i fins terapèutiques per a les ferides velles, encara sense sutura, que han malmès l'anatomia de les Illes.

Les Balears han viscut massa temps sense preocupar-se prou per conèixer-se a si mateixes. No han mirat prou de definir la seva identitat, ni tampoc no han esmerçat esforços suficients per adonar-se de tot el que comparteixen entre si. Som, sí, la suma de quatre pobles, però com que som una operació aritmèticament possible "un país probable", constituïm sumands homogenis. I tanmateix, hem transitat per la història donant-nos l'esquena. Les institucions comunes d'autogovern que l'Estatut ens atorga col·laboren, és cert, a reteixir aquesta roba esfilagarsada que ens maltapa les vergonyes, però no n'hi ha prou. Hi mancaven accions com aquesta de l'agermanament, perquè possibiliten coses concretes i eficaces. Per exemple, la comunicació marítima entre tots dos ports, amb avantatges del 50% de reducció de les tarifes. Si la comunicació geogràfica falla, la resta resulta inútil. Només els pobles ben intercomunicats poden aspirar a alguna mena de relació seriosa, estable i concreta. Jo esper que el protocol que signaran aquest estiu els ajuntaments de Ciutadella i Alcúdia posi l'accent sobre la vocal que importa, sobre la síl·laba tònica adient. De moment, els batles Pau Lluch i Miquel Ferrer s'han intercanviat la declaració d'intencions a bord del vaixell que fa la ruta entre ambdues ciutats. Tot un símbol d'una forma intel·ligent i positiva "vull dir útil" d'encetar relacions de fraternitat vacunades contra el folklorisme més tou i fal·laç.