«Vist per a sentència»
Jaume Santandreu és el meu «amic i amat» des del primer dia que ens vam conèixer, a l'ombra i amor de Ramon Llull. Ell era aleshores un adolescent de cara alegre i cor valent que formava part d'un tribunal d'oposicions. Eren els anys cinquanta del segle passat i, per entrar a La Sapiència, històrica institució lul·liana, on només hi tenien residència i estudis pagats set o vuit estudiants de Filosofia i de Teologia, en règim d'absoluta independència i autogovern, havies de passar primer per un tribunal. Ell i sis joves més constituïren el tribunal i m'admeteren. Des d'aquell dia, Santandreu em té «vist per a sentència». Idò...
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.