Jaume Santandreu és el meu «amic i amat» des del primer dia que ens vam conèixer, a l'ombra i amor de Ramon Llull. Ell era aleshores un adolescent de cara alegre i cor valent que formava part d'un tribunal d'oposicions. Eren els anys cinquanta del segle passat i, per entrar a La Sapiència, històrica institució lul·liana, on només hi tenien residència i estudis pagats set o vuit estudiants de Filosofia i de Teologia, en règim d'absoluta independència i autogovern, havies de passar primer per un tribunal. Ell i sis joves més constituïren el tribunal i m'admeteren. Des d'aquell dia, Santandreu em té «vist per a sentència». Idò...
«Vist per a sentència»

Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).