La capacitat d'aquest govern a l'hora d'irritar tothom al mateix
temps "cosa que s'ha de reconèixer que té el seu mèrit" sembla no
esgotar-se mai. Quan no són els parcs naturals, és la maleïda
ecotaxa, o és el sòl rústic destinat a acollir habitatges socials,
o és la dessaladora que, en teoria, mai no havia d'ampliar la seva
activitat i ara, en canvi, tot són presses per tal que amb
l'entrada en funcionament d'una nova fase, es pugui fer front als
efectes de l'espantosa sequera que patim. En una paraula, una
política absolutament erràtica fonamentada en el perillós costum de
fer una passa endavant i dues enrere, una vertadera paradoxa venint
d'un govern que s'autoproclama de progrés.
Però el que realment preocupa els ciutadans d'aquesta comunitat
"tant els qui votaren els partits que avui governen com els qui no
ho feren" és la sospita que aquesta volatilitat a l'hora de
governar és fruit de la més absoluta indefinició d'aquest executiu,
l'expressió més clara que no hi ha cap base doctrinal, cap fonament
ideològic ni cap projecte polític seriós que servesqui de guia a
Francesc Antich i als seus companys d'aventura. I, en conseqüència,
tot el que passa no és altra cosa que el resultat de mantenir
artificialment la sensació que es governa, quan en realitat, el que
fa l'executiu d'Antich és una política de play back: mou els llavis
com si cantàs, però realment no té cap partitura per
interpretar.
Amb aquests antecedents, les possibilitats que el Govern dugui a
terme una acció política coherent, seriosa i prèviament debatuda en
els seus pros i contres, són realment molt poques. El joc infantil
de presentar els diferents consellers com els «dolents» (i
sobretot, «dolentes») de la pel·lícula, que irriten la societat en
el seu conjunt (fins i tot als qui de veres cregueren en ells),
mentre que el President Antich fa les funcions de bomber on els
seus companys han pegat foc, és una tàctica absurda i que demostra
dues coses fonamentals: la primera és que els nostres actuals
governants valoren molt poc la intel·ligència dels ciutadans
d'aquesta comunitat i la seva capacitat de conèixer abans un
mentider que un coix. I la segona, que els qui realment no creuen
en les sevs pròpies possibilitats de dur endavant el seu programa
polític són els mateixos membres del Govern, engrunats entre una
utopia impossible i la por de perdre un poder que esdevé un fi en
si mateix, sense altres pretensions que conservar-lo.
Si realment el Pacte de Progrés disposàs d'un projecte polític
definit, encara que fos absolutament oposat al que votaren la
meitat de la societat illenca el passat mes de juny, les regles del
joc estarien més clares per a tots, fins i tot per a la mateixa
oposició. Però el fet que realment preocupa és que aquest projecte
no existeixi, que no respongui a cap lògica interna, que només es
basi a veure passar els dies, dient un dia una cosa i l'endemà una
altra, amb l'única obsessió d'estar i no de fer coses, que és el
que defineix l'acció de govern en un sistema democràtic.
Amb aquesta manera d'actuar, el govern de Francesc Antich està
duent a terme un autèntic frau, una vertadera estafa política, que
no només perjudica els qui no el votaren i que s'estimem més un
altre projecte polític, sinó els seus mateixos electors, els qui un
dia cregueren que darrere de les promeses de canvi "«una altra
manera de fer les coses»" hi havia qualque cosa més que unes ganes
irrefrenables de tocar poder, sense més consideracions. I la qui
pagarà aquest frau serà la societat illenca, sigui quina sigui la
seva ideologia, perquè en política "com en tot" el que mai no es
pot perdonar és l'engany, i més quan es fa còmodament i impunement
instal·lat damunt la bona fe dels ciutadans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.