Hem llegit en aquest mateix diari el passat 20 de maig que
n'Arenas és vingut tot estufat a Mallorca a provocar-nos i a
moure'ns brega dient que «Baleares es la tierra más andaluza de
España, con Cataluña i sin contar Andalusia». Imaginau-vos què
haurien dit en Jaime Matas, en Manolo Ferrer, en Jaén Palacios o en
Jaime Font si el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi
Pujol, fos vingut a Mallorca "malgrat els lligams lingüístics,
històrics i culturals set-centenaris que compartim amb l'autonomia
que ell presideix" a dir que «Mallorca és la terra més catalana que
hi ha darrere el Principat». Els vos imaginau? Que si cadascú a ca
seva, que ja n'hi ha prou d'imperialismo catalán, que dir això és
anticonstitucional, que la Constitución prohibeix la federació
entre comunidades autónomas, que se'n torni a ca seva i ens deixi
fer en pau i un sens fi de potadetes com aquestes.
Ara bé, ve un ministre andalús a bravejar, a fer el colonitzador
i a entaferrar-nos pels morros que això és seu, i els mateixos que
tant haurien escainat en el cas que he dit, no tan sols callen,
sinó que, com a bons colonitzats ben criats, encara els fa gràcia,
li fan mamballetes i baven davant ell.
Així és que ja ho sabeu: si voleu ser uns ciutadans bons al·lots
del seu estat nació, heu de pensar que, entre Mallorca, Barcelona i
València, no hi ha absolutament res en comú. Hem de practicar la
bondat de les vides separades. Hem de fer com si tinguéssim un mur
de Berlín entre mig i mig i ens hem de pensar que allò que compta i
pesa de bon de veres són les diferències abismals que ens separen
com aquelles de les diferentes modalidades lingüísticas. Ja ho
sabeu: "«què hi té a veure, un bolero amb una sardana»? Ara bé:
entre Mallorca i Andalusia, o entre Barcelona i Extremadura, o
entre València i Madrid, sí que tot és u. Tot és una sola cosa. A
posta bé procuren empeltar ferias de abril a Santa Coloma i a Palma
pagades amb els doblers de la nostra butxaca. I alerta: no n'hi
veiéssiu ni n'hi cercàssiu cap, de diferència, per petita que fos,
entre les nostres terres i l'Espanya profunda: us diran que sou uns
energúmens que ja només us falta anar pel món amb una granada dins
la butxaca. Idò? Això és el règim fi i subtil de l'España de las
autonomías. Més ben dit: de les autonomías de España.
Hem de reconèixer que en saben. Difícilment serien estats tan
ben aprofitats els desplaçaments de població que projectava en
Hitler per germanitzar Polònia i Rússia. Els resultats que en
cerquen treure "substitució lingüística, cultural i demogràfica"
són idèntics, el fons és el mateix. Les formes, infinitament més
presentables, més fines, d'aparença democràtica, natural, a força
de dosis mediàtiques diàries d'adoctrinament imperceptible, mil
vegades més efectives. I no hi ha per triar: o anam a les seves, o
els dissidents amb l'actual règim nacional-espanyolista som uns
mitjos dimonis que estaríem més bé tancats. Llàstima que el règim
de façana democràtica que volen lluir no els ho permeti, ara per
ara!
Jordi Caldentey. Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.