Enigma del Bosc i altres enigmes

Hi ha titulars que et donen una mica d'aire, com hi ha paisatges, aromes, poemes, somnis o records "i tantes altres cosetes sense importància. Per exemple, un dels titulars d'ahir, dilluns: «Enigma des Bosc s'adjudica el Gran Premi Nacional de Trot». Primer de tot: «Enigma des Bosc»: és confortant tenir conciutadans tan afables amb les bísties més nobles de totes, persones incloses, com per encobeir-les amb un nom com aquest. Tendim a batejar els animals de qualsevol manera, tendim a posar-los noms ridículs "basta mireu els més habituals de cans i moixos a les ciutats, en el cine", noms que, de qualque manera, atempten contra la seva dignitat. El nom d'aquest cavall és ple de ressonàncies, de poesia, ens remet a unes determinades qualitats de la llum, a olors, remors i silencis. Qui va batejar aquest cavall "segurament el seu propietari, el manacorí Bernat Parera, segons informa Pep Verger" forçosament ha de ser persona civilitzada, sensible i culta. I no penseu que aquests tres adjectius, plegats, es puguin aplicar a molta de gent. Continuem amb el titular: Enigma des Bosc es va adjudicar el «Gran Premi Nacional de Trot». Pregunta: Què entenem, en aquest petit país insular, per «nacional»? La pregunta mereix els honors d'un punt i a part contundent. Feim-lo.