algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 27°
34°

Les reivindicacions de l'OCB

Dissabte passat l'Obra Cultural Balear va reunir uns milers de persones, no sé exactament quants de milers, però podem calcular que eren el doble o el triple dels que diu que hi havia la Policia Municipal. El càlcul no té secrets i, si fa no fa, dóna un resultat exacte. Que la Policia Municipal afirma que hi havia quatre mil manifestants? Idò feis comptes que eren dotze mil i, centenar amunt, centenar avall, l'encertareu. A ses Voltes va posar"se de manifest, més que mai, la capacitat de convocatòria de l'OCB, perquè el motiu de la concentració no era gaire definit. Inicialment Antoni Mir va mesclar ous amb caragols i va decidir que, a part de les reivindicacions lingüístiques habituals, els manifestants reclamassin la gestió de l'aeroport per a la gent d'aquí. És a dir, per a un grup d'empresaris que enarboren la bandera del mallorquinisme, per tal d'aconseguir que la gent del carrer els doni una mà en la defensa dels seus interessos exclusivament comercials. No cal ni dir que els ciutadans reberen la convocatòria amb més estranyesa que entusiasme, de manera que a mesura que s'acostava el 20"M, Antoni Mir va deixar"se de punyetes i va procurar reforçar el missatge en defensa de la llengua. Tanmateix, però, no va renunciar a la seva proposta inicial i entre el parlament de Maria de la Pau Janer i el seu, com si es tractàs d'un entrepà enverinat, va situar el de Miquel Vicens, president del Foment de Turisme de Mallorca i un dels opositors més coneguts a l'aplicació de l'ecotaxa. No crec, per tant, que la seva presència davant els micros respongués al perfil adient d'orador que requeria l'auditori. La voluntat, però, de Mir per apropar l'Obra a l'empresariat "no a l'inrevés" és un xic obsessiva. Enguany Vicens ha substituït Josep Oliver a la tribuna. La presència activa d'aquest en altres convocatòries, cal qualificar"la de grotesca perquè qualsevol dels discursos que pronuncià en defensa del mallorquinisme, no han tingut la més mínima influència en la CAEB castellanitzada i castellanista que presideix. Sé que Mir, si llegeix aquest comentari, adduirà que al marge d'uns resultats immediats, difícils d'aconseguir entre una classe adinerada que procedeix del franquisme, l'Obra pretén que la defensa de l'idioma i de la identitat cultural dels mallorquins sigui assumida, de mica en mica, pels diferents corrents socials. Però, si és així, no comença a ésser hora que es repartesqui la veu de manera més equitativa i parlin també els sindicats, la gent d'Unió de Pagesos i les associacions de veïns? En qualsevol cas, la presència, enguany, de Miquel Vicens a la tribuna d'oradors va ésser del tot improcedent. Va sortir d'incògnit i va anar a la seva "la gent que escoltava es demanava qui era", de manera que entre flor i flor a la llengua i a la identitat, va deixar caure que cal deixar en mans dels mallorquins la gestió empresarial dels ports i dels aeroports. Així que va passar"se un pèl. Va passar"se ell i va passar"se Mir. Hem de tenir present que la gran capacitat de convocatòria de l'OCB s'ha basat en una política clara en defensa dels drets culturals de la gent d'aquesta terra. Que deixi, per tant, l'Obra, de fer de Peremateu en la defensa d'històries que, ara per ara, encara ignoram si són d'interès comú o particular.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.