Durant aquests darrers dies, i amb motiu de la sol·litud de places als centres escolars, s'ha parlat molt en els mitjans de comunicació sobre el fet que una gran majoria de pares (em sembla que arriben al 70%) trien centres privats com a primera opció.

Com a professor d'un institut públic i com a pare d'una nina que el proper curs comença la seva vida escolar en un col·legi també públic, em preocupa que no s'expliqui que si aquestes dades són així no és perquè els pares hagin aplegat, de sobte, un virus privatitzador, sinó perquè els nostres polítics i les nostres polítiques s'han proposat des de fa molt de temps destruir tot vestigi d'una escola pública que pogués arribar a formar ciutadans crítics, votants intel·ligents, treballadors no manipulats, etc.

Una prova d'això és el que succeeix a Son Ferriol i als petits nuclis de població que l'envolten, on el col·legi públic té, com se sol dir, una «bona fama» avalada per una feina ben feta, de la qual els pares estan molt satisfets. No obstant això, molts d'aquests mateixos pares intenten matricular llurs fills a l'escola privada"orquestrada perquè saben que d'aquesta manera quan els infants acabin la primària (amb 12 anys) podran continuar a l'institut privat de devora ca seva.

Naturalment, ni els psicopedagogs entenen el trastorn que suposa per a un preadolescent de 12 anys anar a un centre on es pot trobar gent de 20 anys, i que no té res a veure amb el seu entorn, ni els polítics ni les polítiques poden arribar a capir els inconvenients que suposa una cosa tan mundana com la llunyania o el transport.

Per tot això vull donar la meva més sincera enhorabona a tots aquells que amb la seva gestió estan aconseguint un objectiu difícil però no inabastable: deixar l'ensenyament públic per a les minories socials o ètniques, suprimir grups i estudis en els instituts públics i augmentar la dotació dels centres privats"orquestrats (i pagats per tothom!), que és on els pares volen portar els seus fills per decisió pròpia i lliure "com en el cas de Son Ferriol.