Un poc de tot

Cada dia apareixen informacions més interessants. Per exemple, l'edició d'ahir d'aquest quotidià, en un article de Joan J. Serra, adjunta un gràfic d'Europarc-España, segons el qual només un 3% del territori de les Balears està preservat. No havíeu sentit a parlar de percentatges molt més grans? Però, sobretot, recordau quin és el soci principal d'Europarc-España? El ministeri de Medi Ambient.

L'altre dia de pagès, una persona em féu reparar en un detall important. Us heu fixat que el cicle Itineraris "opinable com tot en aquest món" és la primera programació expositiva digna de tal nom que es fa a la Llonja: amb coherència interna i objectius clars i no dispersos. La resta, ja ho hem escrit, és opinable. Però, convé recordar que, com els cicles expositius, no totes les opinions tenen la mateixa coherència interna. En aquesta vida, pensar en termes de lògica binària no condueix a res. Més val observar la realitat en termes d'una graduació entre el bé i el mal absolut. Les conclusions que se n'extreuen solen ser més profitoses, almanco per a un servidor.

Les sortides de to, els exabruptes, la violència no són demostracions de força, sinó de desesperació. El símil de la fera assetjada és tradicional. Tothom el coneix, però, en ocasions, alguna gent sembla no recordar-lo. I aquí, qui és que ha perdut els nirvis?

Fragmentada, bèl·lica "no pel to, sinó pels assumptes", per ventura una mica mancada de concreció ha quedat aquesta columna. També endogàmica i xovinista. Acabarem igual: amb la celebració del retorn de Josep A. Grimalt a les nostres planes d'opinió, de qui, per cert, ben aviat publicarem un article sobre els diàlegs de la versió fílmica d'El mar.