A Mallorca no fèiem bona una interpretació histogràfica de gran
èxit a dècades passades. Els anys 60 i 70 historiadors britànics i
francesos llançaren al món universitari una teoria de la
interpretació del pas d'una societat senyorial a una altra de
burgesa que deia que per fer aquest pas calia disposar d'una classe
dirigent que lideràs el trànsit. Això és el que havia passat als
països d'origen d'aquests historiadors i això és el que els feia
modèlics, fins i tot a imitar per part de la resta d'europeus.
Aquesta teoria del «model» és habitual entre la intel·lectualitat
orgànica europea i està en la base de la creació, primer d'un
mercat europeu i després d'un mercat mundial tot fent veure que no
és possible la democràcia i el benestar sense l'economia de
mercat.
A Mallorca indubtablement som de ple dins el mercat europeu i
mundial però hi hem arribat sense que a aquesta terra hi aparegués
un grup social que encapçalàs el pas del senyoriu a la ciutadania.
Això ens fa encara més perifèrics del que som políticament parlant,
perquè sense classe indígena que lideri el traspàs deu ser que no
hem deixat en mans de grups hegemònics forans.
Aquesta notable absència l'havíem trobada a faltar els que estam
interessats en l'anàlisi social, però la resta potser no havia
reparat en aquesta mancança puix senyoriu a Mallorca sempre n'hi ha
hagut. Un senyoriu extravertit, de cotxe i balustrada, de dispendi
i arrogància, de tractor i matances, però sense cap interès per
liderar i aixoplugar un col·lectiu. Així els veim ara, irats, al
carrer o al saló de plens, deslegitimats per les formes, sense
idees... Sobretot això, sense idees, o sense idea bona per poder
posar a una taula i saber què és el que volen de veritat. És això
un grup social privilegiat econòmicament? És això un grup capacitat
per afrontar riscos? És això un grup amb l'esperit de sacrifici
necessari com perquè els considerem líders positius? Això són
al·lotots que juguen a futbol al pati d'una escola de capellans
dels anys seixanta, colons del salvatge oest que volen penjar Clean
Eastwood, estol de gavines damunt un roegó de pa. Tenen coratge per
dir que aquest govern no els escolta i els vol arruïnar, quan ells
han fet sempre el que els embonava i han fet pols el paisatge i els
recursos d'aquesta terra. Si fins ara no els hem vist mai a cap
projecte cívic, com podem entendre què és el que volen?
P.S. El 1995 la Fundació Empresa Pública encarregà a
l'investigador Carles Manera un estudi sobre economia «regional»
que ell titulà Desarrollo económico y actitudes empresariales en la
Mallorca Contemporánea 1730-1930. Rasgos económicos esenciales de
una sociedad pre-turística. Malauradament mai no ha estat publicat
en forma de llibre, encara que he tengut la sort de poder-ne llegir
una còpia. És, per mi, un estudi solvent i amb intenció de síntesi
on l'autor defensa la hipòtesi que el pas d'agraris a turístics es
va fer marginant i estrangulant els industrials segurament perquè,
i això ja ho deduesc jo, primari i terciari eren sectors menys
arriscats per tradicionals o perquè immediatament generaren
benefici.
Faig aquest aclariment, perquè Manera ha estat qualificat
negativament com investigador per l'administració universitària i
confirmat per l'administració de Justícia. Seria poc honest no
reconèixer a Manera, precisament ara, que és l'iniciador dels
estudis d'historia econòmica contemporània, cohesionador de grups
de treball, editor de revistes i monografies i professor. No som
qui per avaluar la seva tasca com investigador, però vull fer
pública la meva sorpresa per la notícia ( DdB 17.05.00 pàg.
9) i fer-li arribar a l'investigador la meva consideració i el meu
suport personal. Quedi clar que la meva relació amb Manera "de qui
vaig ser company a la facultat" no va més enllà que la
d'escriptor-lector.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.