algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 28°
29°

Què diuen que són tan mals d'entendre?

A Mallorca no fèiem bona una interpretació histogràfica de gran èxit a dècades passades. Els anys 60 i 70 historiadors britànics i francesos llançaren al món universitari una teoria de la interpretació del pas d'una societat senyorial a una altra de burgesa que deia que per fer aquest pas calia disposar d'una classe dirigent que lideràs el trànsit. Això és el que havia passat als països d'origen d'aquests historiadors i això és el que els feia modèlics, fins i tot a imitar per part de la resta d'europeus. Aquesta teoria del «model» és habitual entre la intel·lectualitat orgànica europea i està en la base de la creació, primer d'un mercat europeu i després d'un mercat mundial tot fent veure que no és possible la democràcia i el benestar sense l'economia de mercat.

A Mallorca indubtablement som de ple dins el mercat europeu i mundial però hi hem arribat sense que a aquesta terra hi aparegués un grup social que encapçalàs el pas del senyoriu a la ciutadania. Això ens fa encara més perifèrics del que som políticament parlant, perquè sense classe indígena que lideri el traspàs deu ser que no hem deixat en mans de grups hegemònics forans.

Aquesta notable absència l'havíem trobada a faltar els que estam interessats en l'anàlisi social, però la resta potser no havia reparat en aquesta mancança puix senyoriu a Mallorca sempre n'hi ha hagut. Un senyoriu extravertit, de cotxe i balustrada, de dispendi i arrogància, de tractor i matances, però sense cap interès per liderar i aixoplugar un col·lectiu. Així els veim ara, irats, al carrer o al saló de plens, deslegitimats per les formes, sense idees... Sobretot això, sense idees, o sense idea bona per poder posar a una taula i saber què és el que volen de veritat. És això un grup social privilegiat econòmicament? És això un grup capacitat per afrontar riscos? És això un grup amb l'esperit de sacrifici necessari com perquè els considerem líders positius? Això són al·lotots que juguen a futbol al pati d'una escola de capellans dels anys seixanta, colons del salvatge oest que volen penjar Clean Eastwood, estol de gavines damunt un roegó de pa. Tenen coratge per dir que aquest govern no els escolta i els vol arruïnar, quan ells han fet sempre el que els embonava i han fet pols el paisatge i els recursos d'aquesta terra. Si fins ara no els hem vist mai a cap projecte cívic, com podem entendre què és el que volen?

P.S. El 1995 la Fundació Empresa Pública encarregà a l'investigador Carles Manera un estudi sobre economia «regional» que ell titulà Desarrollo económico y actitudes empresariales en la Mallorca Contemporánea 1730-1930. Rasgos económicos esenciales de una sociedad pre-turística. Malauradament mai no ha estat publicat en forma de llibre, encara que he tengut la sort de poder-ne llegir una còpia. És, per mi, un estudi solvent i amb intenció de síntesi on l'autor defensa la hipòtesi que el pas d'agraris a turístics es va fer marginant i estrangulant els industrials segurament perquè, i això ja ho deduesc jo, primari i terciari eren sectors menys arriscats per tradicionals o perquè immediatament generaren benefici.

Faig aquest aclariment, perquè Manera ha estat qualificat negativament com investigador per l'administració universitària i confirmat per l'administració de Justícia. Seria poc honest no reconèixer a Manera, precisament ara, que és l'iniciador dels estudis d'historia econòmica contemporània, cohesionador de grups de treball, editor de revistes i monografies i professor. No som qui per avaluar la seva tasca com investigador, però vull fer pública la meva sorpresa per la notícia ( DdB 17.05.00 pàg. 9) i fer-li arribar a l'investigador la meva consideració i el meu suport personal. Quedi clar que la meva relació amb Manera "de qui vaig ser company a la facultat" no va més enllà que la d'escriptor-lector.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.