algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
21°

La tercera esquerra de Mendiluce i Cohn-Bendit

Acaba de publicar-se el llibre «Por la tercera izquierda», de l'eurodiputat espanyol independent José María Mendiluce i l'eurodiputat verd francès Daniel Cohn-Bendit. La seva lectura no suposa cap esforç extraordinari de concentració (estil àgil, fins i tot agitat), de temps (125 planes de format petit) ni econòmic (475 pessetes, crec). Per tant, podria ser declarat com a lectura obligatòria per a totes les persones que tenen l'inquietud de plantejar-se cap a on han d'anar les polítiques d'esquerres en aquest tombant de segle.

Mendiluce i Cohn-Bendit ens proposen un llibre amb més preguntes que respostes, amb més diagnòstic que receptes, un llibre on el futur de l'esquerra està molt més entrevist que fixat. «La tercera izquierda» té la virtut de partir de la constatació que l'esquerra està immersa en el desànim i en la desorientació, i no acaba de trobar respostes per oferir a la generalització de l'abstenció, entesa no només com a desistiment de l'exercici del vot. L'esquerra, al cap i a la fi, no és aliena als mals que estan darrere el descrèdit de la política: els intents de reducció de l'actuació política a pura gestió, el vici de xerrar molt sense dir res, el poder immens dels aparells dels partits, el possibilisme paralitzant, etc.

Els autors ens recorden que moltes de les causes que preocupen la ciutadania progressista (els drets humans, l'ecologia, la pau, els drets de les dones, etc.) troben molt més ressò en el moviment associatiu no governamental que no en els partits. Encara que no tengués altres mèrits, valdria la pena llegir el llibre per l'èmfasi amb què ens diu que l'esquerra no pot aspirar a transformar res si no comença per transformar-se (en estil, en discurs, en organització, en estètica) a ella mateixa. Si s'ha de llegir «Por la tercera izquierda» és perquè és una crida a situar els plantejaments polítics progressistes en el segle XXI. Avui, no es pot fer política, per exemple, sense tenir en compte que a les societats industrialitzades ja no hi ha «masses» i que no té sentit oposar l'interès col·lectiu a l'individual: la nova democràcia ha de ser una democràcia de l'autonomia de l'individu. Com tampoc no es pot deixar de veure que aquest és el temps del domini de l'àmbit econòmic sobre el polític i que, per tant, una exigència elemental ha de ser que la política recuperi el lloc de comandament enfront dels poders econòmics. I no es pot deixar de veure que no hi ha revitalització política possible sense un aprofundiment democràtic radical, sense una ampliació decisiva dels espais de participació.

Allò essencial que fan Mendiluce i Cohn-Bendit és plantejar la necessitat indefugible de situar l'esquerra política en el temps de la mundialització.

Els grans problemes actuals no poden ser abordats de manera significativa en l'escala tradicional dels països o estats. El lema històric dels ecologistes segons el qual s'ha de pensar globalment i actuar localment s'ha de canviar: ara també s'ha d'actuar globalment. A la mundialització de les empreses transnacionals i de les grans institucions financeres mundials s'hi ha d'oposar la mundialització de la nova ciutadania mundial que es va mostrar a Seattle.

Perdonau l'allau d'idees: en això consisteix «Por la tercera izquierda». Un llibre, com a mínim, estimulant, fresc, fèrtil. Llegiu-lo.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.