Acaba de publicar-se el llibre «Por la tercera izquierda», de
l'eurodiputat espanyol independent José María Mendiluce i
l'eurodiputat verd francès Daniel Cohn-Bendit. La seva lectura no
suposa cap esforç extraordinari de concentració (estil àgil, fins i
tot agitat), de temps (125 planes de format petit) ni econòmic (475
pessetes, crec). Per tant, podria ser declarat com a lectura
obligatòria per a totes les persones que tenen l'inquietud de
plantejar-se cap a on han d'anar les polítiques d'esquerres en
aquest tombant de segle.
Mendiluce i Cohn-Bendit ens proposen un llibre amb més preguntes
que respostes, amb més diagnòstic que receptes, un llibre on el
futur de l'esquerra està molt més entrevist que fixat. «La tercera
izquierda» té la virtut de partir de la constatació que l'esquerra
està immersa en el desànim i en la desorientació, i no acaba de
trobar respostes per oferir a la generalització de l'abstenció,
entesa no només com a desistiment de l'exercici del vot.
L'esquerra, al cap i a la fi, no és aliena als mals que estan
darrere el descrèdit de la política: els intents de reducció de
l'actuació política a pura gestió, el vici de xerrar molt sense dir
res, el poder immens dels aparells dels partits, el possibilisme
paralitzant, etc.
Els autors ens recorden que moltes de les causes que preocupen
la ciutadania progressista (els drets humans, l'ecologia, la pau,
els drets de les dones, etc.) troben molt més ressò en el moviment
associatiu no governamental que no en els partits. Encara que no
tengués altres mèrits, valdria la pena llegir el llibre per
l'èmfasi amb què ens diu que l'esquerra no pot aspirar a
transformar res si no comença per transformar-se (en estil, en
discurs, en organització, en estètica) a ella mateixa. Si s'ha de
llegir «Por la tercera izquierda» és perquè és una crida a situar
els plantejaments polítics progressistes en el segle XXI. Avui, no
es pot fer política, per exemple, sense tenir en compte que a les
societats industrialitzades ja no hi ha «masses» i que no té sentit
oposar l'interès col·lectiu a l'individual: la nova democràcia ha
de ser una democràcia de l'autonomia de l'individu. Com tampoc no
es pot deixar de veure que aquest és el temps del domini de l'àmbit
econòmic sobre el polític i que, per tant, una exigència elemental
ha de ser que la política recuperi el lloc de comandament enfront
dels poders econòmics. I no es pot deixar de veure que no hi ha
revitalització política possible sense un aprofundiment democràtic
radical, sense una ampliació decisiva dels espais de
participació.
Allò essencial que fan Mendiluce i Cohn-Bendit és plantejar la
necessitat indefugible de situar l'esquerra política en el temps de
la mundialització.
Els grans problemes actuals no poden ser abordats de manera
significativa en l'escala tradicional dels països o estats. El lema
històric dels ecologistes segons el qual s'ha de pensar globalment
i actuar localment s'ha de canviar: ara també s'ha d'actuar
globalment. A la mundialització de les empreses transnacionals i de
les grans institucions financeres mundials s'hi ha d'oposar la
mundialització de la nova ciutadania mundial que es va mostrar a
Seattle.
Perdonau l'allau d'idees: en això consisteix «Por la tercera
izquierda». Un llibre, com a mínim, estimulant, fresc, fèrtil.
Llegiu-lo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.