La menorquina del titular no és altra que la directora general d'Esports, la senyora Joana Maria Petrus. Com que aquest país és ple de capbuits, ara pretenem, si més no, insinuar que la Directora General podria tenir alguna responsabilitat en les mancances que possibilitaren l'incendi del Prínceps d'Espanya. Poques coses tendrien una resposta tan òbvia, almenys en primera instància. Una senyora accedeix al càrrec de directora general d'Esports i es troba que, entre moltes altres coses, ha de gestionar unes determinades instal·lacions esportives ja inaugurades fa temps, i escenari d'una universíada. Vol dir això que és de sentit comú suposar que les instal·lacions presentaven un perfecte estat de revista. En cas contrari, que els jutges hi diguin la seva. Els jutges segurament tendrien en compte el quan foren inaugurades aquestes instal·lacions, el qui eren els responsables d'esports i seguretat... I altres consideracions no gens trivials. Quan a penes fa deu mesos que la senyora Joana Maria Petrus és directora general d'Esports, voler-la implicar en una ambigua teranyina de responsabilitats revela tanta malvolença com estultícia. Si la malvolença és danyosa, l'estultícia és catastròfica. Paradoxalment, juntes sovint es contraresten, i servidor crec que és el que podria passar aquesta vegada, en benefici del sentit comú. Però vés a saber.

I sentit comú és el que ha demostrat el president de la Cooperativa agrícola sant Guillem i santa Escolàstica, de Menorca, el senyor Gabriel Cerdà Bagur. Les seves paraules, pronunciades amb motiu de la festivitat de sant Isidor, el llaurador, serien un bon exemple per a la FAGB "res de FARB" si aquestra federació no hagués demostrat sobradament el seu rebuig al diàleg, a l'argumentació asserenada, al raonament practicable. Gabriel Cerdà, per la seva banda, ha sabut veure que la gravetat de la situació exigeix, precisament, diàleg i cooperació, i està disposat a col·laborar en la creació d'un clima de concòrdia. No deixa de ser curiós que aquest home no ha amagat mai les seves simpaties pel Partit Popular, tot i que no hi milita. Deu ser vera allò que servidor sempre he cregut, que la civilitat, a les nostres illes, és, sobretot, patrimoni menorquí.