algo de nubes
  • Màx: 34°
  • Mín: 26°
34°

La diada i el català

Per sisè any consecutiu l'Obra Cultura Balears (OCB) convoca la seva diada per reivindicar una major implicació de les institucions en favor del català a les Balears (a més, enguany també, de la curiosa reclamació en favor que alguns empresaris balears puguin fer negocis amb els aeroports). Durant mesos possiblement molta gent imaginà que la diada d'enguany no es faria, per mor que el Govern va canviar de signe l'any passat. Per a gairabé tots aquells que reclamen una més efectiva normalització, el fet que Joan Melià sigui el director general de Política Linguística, sota les ordres de Damià Pons al front de la Conselleria d'Educació i Cultura, és una garantia, si més no d'entrada, que l'actitud serà molt més decidida que la dels anteriors governs. Deixant al marge altres motivacions que pugui tenir, o no, l'OCB, el cert és que a les instàncies governamentals encarregades de la normalització no els va gens malament mobilitzacions com aquesta, o com la dels estudiants per a l'ensenyament en català al 100%, o l'Acampallengua. És una manera de donar-los benzina per intentar mantenir la ficció que el «país» reclama més normalització, i justificar així una major pressió sobre la societat en general i sobre el govern en particular. No és poca, ni facil, la feina que té Joan Melià i el seu conseller Damià Pons. De fet, havent passat deu mesos des de la constitució del govern autoanomenat «progressista i nacionalista» és ben senzill veure fins a quin punt arriba la normalització interna. Basta sintonitzar els informatius de ràdio que es fan en castellà per adonar-se'n que la immensa majoria dels membres del Govern (consellers, president, directors generals...) utilitzen el castellà per adreçar-se als oients d'aquestes emissores. De la norma general només són l'excepció els tres consellers del PSM. Damià Pons, Joan Mayol i Pere Sampol, però fins i tot qualcun dels directors generals anomenats pel PSM parla sense problemes en castellà, per aquestes ràdios. La constatació d'aquesta realitat permet fer una reflexió sobre el que convé més: o seguir intentant fer complir, inútilment pel que es veu, el principi que cal donar exemple a la ciutadania i, per tant i per norma, parlar en català; o per ventura pensar si no seria millor replatenjar-se seriosament i de manera realista què cal fer, com i on per avançar en la normalització. Si la majoria dels membres del Govern parlen amb absoluta normalitat en castellà, hem de concloure que entenem que la seva actitud és el reflex institucional de la realitat sociolingüística actual que no pretenen canviar. Es pot estar d'acord o en desacord, però vist el que hi ha, i que l'alternativa (el PP) ja sabem que no feia res, la situació dels normalitzadors en el si del Govern deu ser d'una solitud que escarrufa només de pensar-hi. Més o manco igual que la de l'OCB en el conjunt de la societat. Ara que hi ha aquest Govern «progressista i nacionalista» per ventura seria el moment de replantejar-se trobar el model propi de Balears per a la normalització i actuar en conseqüència. Només fent una mena de «congrés de cultura balear» es podria arribar a uns principis comuns si no de tota la societat sí almanco de les forces que governen i dels sues suports socials. Si no, seguirem amb la ficció de les diades de l'OCB que no tenen més incidència que la de consum intern pels normalitzadors, i les normatives internes del Govern que gairebé ningú no compleix.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.