Europa cinquantenària

Sembla inútil queixar-se per tot aquest economicisme perquè el control de la informació ja és a mans dels que veuen amb bons ulls una Europa de masses. No en tenc cap dubte; l'Europa que s'inaugurà ara fa cinquanta era una Europa del carbó, l'acer, el petroli, l'automòbil, la manipulació genètica i la frontera única. I és que a Europa domina el discurs unitarista fet a base de grans concentracions i es deixa al marge "sols autoritzat com a expressió literària" el discurs de la diversitat. Si de tot el que ens uneix encara es destacàs la tradició clàssica i la Il·lustració!! No seré jo qui negui a Europa l'estil de civilització que ha generat i exportat, però no crec que sigui la Il·lustració allò que més destaca en parlar de l'europeïtat perquè racionalitat i interrogació se'n veu ben poc per aquestes contrades del sud.

Tanmateix dimecres passat aquest diari publicava una interessant notícia per a la diversitat europea. No sé si tenia a veure amb la celebració del dia d'Europa, però es parlava de constituir una associació de diaris europeus en llengües minoritàries. Bona notícia, perquè això es farà a Palma, hi haurà un diari balear i aquesta unió podria actuar com una mica de contrapès a les grans aliances mediàtiques que agrupen espanyols, francesos, italians i alemanys. Massa sovint sentim a dir que això de la diversitat lingüística és un bé i un valor que defineix Europa, però tot sol quedar en declaracions més o menys literàries perquè els Estat-nació del segle XIX es veu debilitat per la diversitat. La cultura de l'europeïtat que s'hauria de fomentar és la que es manté fidel a la tradició cultural d'Europa (diferències, singularitats, Il·lustracions, nacionalitats, multiplicitats...) i aquesta cultura propaga una crisi en l'Estat-nació, que veu com es van diluint en un marc més ampli conquistes que molts de cops s'han fet amb el pes de les armes. El missatge economicista a favor de les concentracions empresarials seguirà propagant-se malgrat el cas Telefònica d'aquests dies que no ha arribat a quallar per divergències de poderosos, i seguirà progressant, perquè és la sortida que s'ha trobat a la crisi cultural de l'Estat-nació. Pensem que els actuals estats ja es formaren atenent a criteris de mercat i comunicació sols que ara el mercat és molt més ampli i les comunicacions rapidíssimes, però és el mateix argument de mitjan segle XIX.

En aquest nou escenari d'unions, fusions i superposicions ens queda "a les minories" el mateix paper que la biodiversitat ha reservat a les balenes de la Mediterrània; ser considerats una espècie en perill d'extinció sols que en el nostre cas les sensibilitats son més hipòcrites que quan es tracta dels animals.