cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
31°

Europa cinquantenària

Aquesta setmana les institucions han celebrat el cinquantenari de la idea actual d'Europa. Europa "tots ho sabem" més molt més antiga que això, però ara ens interessa publicitar i construir una Europa transfronterera que funcioni en el món del comerç com una unitat sòlida, competitiva, protectora de la seva activitat econòmica. Ho diuen de maneres molt diferents, però l'Europa econòmica que es vol és una Europa de poques empreses. D'Aquí la cursa per la concentració que no és sols una cursa econòmica sinó una cursa pel control del poder. Qui n'ha de tenir més de poder econòmic un vicepresident de govern o un president d'una empresa de telecomunicacions?

Sembla inútil queixar-se per tot aquest economicisme perquè el control de la informació ja és a mans dels que veuen amb bons ulls una Europa de masses. No en tenc cap dubte; l'Europa que s'inaugurà ara fa cinquanta era una Europa del carbó, l'acer, el petroli, l'automòbil, la manipulació genètica i la frontera única. I és que a Europa domina el discurs unitarista fet a base de grans concentracions i es deixa al marge "sols autoritzat com a expressió literària" el discurs de la diversitat. Si de tot el que ens uneix encara es destacàs la tradició clàssica i la Il·lustració!! No seré jo qui negui a Europa l'estil de civilització que ha generat i exportat, però no crec que sigui la Il·lustració allò que més destaca en parlar de l'europeïtat perquè racionalitat i interrogació se'n veu ben poc per aquestes contrades del sud.

Tanmateix dimecres passat aquest diari publicava una interessant notícia per a la diversitat europea. No sé si tenia a veure amb la celebració del dia d'Europa, però es parlava de constituir una associació de diaris europeus en llengües minoritàries. Bona notícia, perquè això es farà a Palma, hi haurà un diari balear i aquesta unió podria actuar com una mica de contrapès a les grans aliances mediàtiques que agrupen espanyols, francesos, italians i alemanys. Massa sovint sentim a dir que això de la diversitat lingüística és un bé i un valor que defineix Europa, però tot sol quedar en declaracions més o menys literàries perquè els Estat-nació del segle XIX es veu debilitat per la diversitat. La cultura de l'europeïtat que s'hauria de fomentar és la que es manté fidel a la tradició cultural d'Europa (diferències, singularitats, Il·lustracions, nacionalitats, multiplicitats...) i aquesta cultura propaga una crisi en l'Estat-nació, que veu com es van diluint en un marc més ampli conquistes que molts de cops s'han fet amb el pes de les armes. El missatge economicista a favor de les concentracions empresarials seguirà propagant-se malgrat el cas Telefònica d'aquests dies que no ha arribat a quallar per divergències de poderosos, i seguirà progressant, perquè és la sortida que s'ha trobat a la crisi cultural de l'Estat-nació. Pensem que els actuals estats ja es formaren atenent a criteris de mercat i comunicació sols que ara el mercat és molt més ampli i les comunicacions rapidíssimes, però és el mateix argument de mitjan segle XIX.

En aquest nou escenari d'unions, fusions i superposicions ens queda "a les minories" el mateix paper que la biodiversitat ha reservat a les balenes de la Mediterrània; ser considerats una espècie en perill d'extinció sols que en el nostre cas les sensibilitats son més hipòcrites que quan es tracta dels animals.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.