Cada any per aquestes dates comença un paulatí i inexorable
augment del trànsit als nostres carrers i a les nostres carreteres
fins arribar a la seva màxima expressió el mes d'agost, quan
circular ja és quasi una odissea.
Segons alguns, aquest problema es deu a la manca
d'infraestuctures viàries. Segons altres, entre ells jo mateix,
aquesta no n'és, ni d'un bon tros, el motiu principal, sinó tot el
contrari, ja que el seu augment desmesurat no fa més que incentivar
encara més l'ús del cotxe, fet que provoca que, en poc temps, les
ampliacions tornin a quedar col·lapsades. Basta veure el cas de
Barcelona, que ja va pel quart cinturó. Les vertaderes causes són
múltiples i complexes, i mai una de sola.
Una illa que els mesos d'estiu multiplica vàries vegades la seva
població i que, pràcticament, no ofereix als visitants cap més
alternativa per desplaçar-se per la seva geografia que fer-se amb
un cotxe de lloguer, no pot pretendre que els seus ciutadans puguin
circular per les vies públiques ben igual que la temporada baixa.
Cal canviar això i oferir alternatives que en aquest moment no
existeixen. Una d'elles seria la creació d'una xarxa de carrils
bici que permetin la comunicació amb aquest mitjà de transport
entre totes les poblacions de Mallorca. Una altra seria una forta
aposta pel transport públic. S'han de crear noves línies d'autobús
i augmentar la freqüència de les que ja existeixen. Però això
encara no basta, també cal abaixar-ne el preu d'una forma
important, tot assumint que el transport públic és un servei social
i, com a tal, no ha de tenir com a raó de ser l'obtenció de
beneficis econòmics, sinó el compliment dels seus objectius de
millora de la qualitat de vida de les persones. Per aquest mateix
motiu, els autocars han de ser còmodes i han d'oferir possibilitats
complementàries, com per exemple, el transport de la bicicleta del
passatger fins a la seva destinació. És molt important, també,
presentar tota aquesta informació als turistes, fer-los esment de
l'existència d'alternatives al típic cotxe de lloguer.
Per altra part, hem forjat unes ciutats on l'automòbil, el
principal protagonista, ha relegat en un segon o tercer pla les
persones. Cal que el vianant recuperi el lloc que li correspon. En
aquesta línia és encertada, com a primera passa, la creació de les
zones ACIRE de Palma, restringint la circulació al nucli antic,
però aquesta mesura s'hauria d'ampliar a altres zones de Ciutat i a
altres poblacions. A Itàlia molts de municipis han implantat el
diumenge sense cotxes: un diumenge cada mes es prohibeix la
circulació a tota la ciutat. Aquesta mesura, que va començar només
a un grapat de poblacions es va estenent i cada vegada són més els
qui s'hi sumen, vist l'èxit aconseguit. A més a més, l'experiència
demostra que les zones per als vianants provoquen una reactivació
del comerç, ja que la gent té més llibertat per passejar, mirar els
mostradors en tranquil·litat i accedir als locals que li
interessen. Cal recordar l'oposició dels botiguers del carrer dels
Oms al tancament al trànsit rodat i, en canvi, els bons resultats
que els ha donat.
Les administracions públiques tenen l'obligació de vetllar per
la qualitat de vida dels ciutadans i per això cal que s'impliquin
profundament en la presa de mesures que permetin paliar els
problemes circulatoris estiuencs des d'una òptica de preeminència
de les persones per sobre dels automòbils.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.