Cada any per aquestes dates comença un paulatí i inexorable augment del trànsit als nostres carrers i a les nostres carreteres fins arribar a la seva màxima expressió el mes d'agost, quan circular ja és quasi una odissea.
Segons alguns, aquest problema es deu a la manca d'infraestuctures viàries. Segons altres, entre ells jo mateix, aquesta no n'és, ni d'un bon tros, el motiu principal, sinó tot el contrari, ja que el seu augment desmesurat no fa més que incentivar encara més l'ús del cotxe, fet que provoca que, en poc temps, les ampliacions tornin a quedar col·lapsades. Basta veure el cas de Barcelona, que ja va pel quart cinturó. Les vertaderes causes són múltiples i complexes, i mai una de sola.
Una illa que els mesos d'estiu multiplica vàries vegades la seva població i que, pràcticament, no ofereix als visitants cap més alternativa per desplaçar-se per la seva geografia que fer-se amb un cotxe de lloguer, no pot pretendre que els seus ciutadans puguin circular per les vies públiques ben igual que la temporada baixa. Cal canviar això i oferir alternatives que en aquest moment no existeixen. Una d'elles seria la creació d'una xarxa de carrils bici que permetin la comunicació amb aquest mitjà de transport entre totes les poblacions de Mallorca. Una altra seria una forta aposta pel transport públic. S'han de crear noves línies d'autobús i augmentar la freqüència de les que ja existeixen. Però això encara no basta, també cal abaixar-ne el preu d'una forma important, tot assumint que el transport públic és un servei social i, com a tal, no ha de tenir com a raó de ser l'obtenció de beneficis econòmics, sinó el compliment dels seus objectius de millora de la qualitat de vida de les persones. Per aquest mateix motiu, els autocars han de ser còmodes i han d'oferir possibilitats complementàries, com per exemple, el transport de la bicicleta del passatger fins a la seva destinació. És molt important, també, presentar tota aquesta informació als turistes, fer-los esment de l'existència d'alternatives al típic cotxe de lloguer.
Per altra part, hem forjat unes ciutats on l'automòbil, el principal protagonista, ha relegat en un segon o tercer pla les persones. Cal que el vianant recuperi el lloc que li correspon. En aquesta línia és encertada, com a primera passa, la creació de les zones ACIRE de Palma, restringint la circulació al nucli antic, però aquesta mesura s'hauria d'ampliar a altres zones de Ciutat i a altres poblacions. A Itàlia molts de municipis han implantat el diumenge sense cotxes: un diumenge cada mes es prohibeix la circulació a tota la ciutat. Aquesta mesura, que va començar només a un grapat de poblacions es va estenent i cada vegada són més els qui s'hi sumen, vist l'èxit aconseguit. A més a més, l'experiència demostra que les zones per als vianants provoquen una reactivació del comerç, ja que la gent té més llibertat per passejar, mirar els mostradors en tranquil·litat i accedir als locals que li interessen. Cal recordar l'oposició dels botiguers del carrer dels Oms al tancament al trànsit rodat i, en canvi, els bons resultats que els ha donat.
Les administracions públiques tenen l'obligació de vetllar per la qualitat de vida dels ciutadans i per això cal que s'impliquin profundament en la presa de mesures que permetin paliar els problemes circulatoris estiuencs des d'una òptica de preeminència de les persones per sobre dels automòbils.
