L es dades del Col·legi d'Aparelladors sobre l'incremnet del boom de la construcció revelen que aquesta terra per moltes Directrius del Territori que s'aprovin i per moltes moratòries que s'articulin la realitat va per un altre camí: el de les grues, l'increment de l'oferta immobiliària i, en definitiva, l'augment de població. La imparable expansió urbanística que viu Mallorca no té cap perspectiva d'aturar-se. Tots els polítics parlen de fre al creixement, però després cada Ajuntament dóna les llicències que creu pertinents i la majoria de projectes acaben sortint endavant. I si continua aquest ritme de creixement del quatre per cent anual d'aquí a una dècada l'Illa serà pràcticament irrespirable. Es podrà dir que les DOT posen molts d'entrebancs, però el fet és que aquí no s'atura res. Per tant, és hora que les institucions exerceixin una major responsabilitat en el terreny pràctic i aconsegueixin fer realiat l'anhel d'amples capes de la societat mallorquina que no volen més destrucció del territori ni gaire més saturació a les ciutats i pobles. És cert que això s'ha de compatibilitzar amb una política de promoció d'habitatges socials per aconseguir que molts d'illencs, sobretot els joves, no quedin fora del mercat. Però el fre al ciment és una necessitat de primer ordre, i en només una dècada serà un problema de veritable supervivència si aspiram a gaudir d'una societat modèlica, amb serveis de primera qualitat i encara mantenint una part de l'encís de l'antiga illa de la calma.