La barba del veïnat

El jutge gallec establert a Barcelona, Adolfo Fernández Oubiña, s'ha distingit sempre per no fer lectures rutinàries de la llei. Ara ha obert una possibilitat de conseqüències incalculables "a parer d'un analfabet en aquesta i tantes altres qüestions. Quan un aparell judicial es posa en marxa, no saps mai on et pot dur, diu un refrany de nou encuny. El jutge Oubiña insinua que l'Ajuntament de Barcelona podria ser responsable civil per la mort violenta d'un jove a la Vil·la Olímpica. Simplement, contempla la responsabilitat de la institució i actua en conseqüència. L'Ajuntament tenia notícia de l'incompliment dels horaris per part dels locals d'evasió de la zona. És responsable de la seguretat ciutadana en aquell lloc i en les circumstàncies concretes. És una simple qüestió de sentit comú: si es poden demanar responsabilitats a una institució, a un cos de policia o a un policia en concret per una determinada acció no ajustada la llei, per què no se'n poden demanar quan la falta s'ha comès per omissió? Ja sé que no serveix de res, però servidor voldria que, almenys, la possibilitat contemplada pel jutge Oubiña sentàs jurisprudència i obrís el camí de cap a la responsabilització de les institucions i de les persones que hi treballen: com a primer moviment, si més no, per passar a la responsabilització individual de les persones que, en el desenvolupament de les seves tasques en el si de les institucions, causin danys a particulars per acció o per omissió. En la vida política i en la vida administrativa, encara queden privilegis i impunitats fora del seny, del coneixement, del més vulgar sentit comú.