Dissabte va tenir lloc la manifestació de la Federació Agrícola
i Ramadera Balear en contra de la política de l'executiu
autonòmic.
Varis són els col·lectius que s'hi varen adherir i variades varen
esser les reivindicacions que es varen plantejar i les consignes
que es varen cridar. De les que més es varen sentir cal destacar
les que feien referència a l'oposició a la creació de parcs
naturals i zones protegides, així com fortes crítiques a la
consellera de Medi Ambient i al conseller d'Agricultura. Semblava
que els manifestants considerassin contraposats els seus interessos
amb la protecció del territori davant usos urbanístics, cosa que,
des del meu punt de vista resulta molt mala d'entendre. O bé no
estan informats del que són els parcs naturals, o bé no volen
exercir més de pagesos i volen dedicar-se a fer xalets a les seves
finques, o bé no és més que una excusa i el que cercaven realment
és un desgast del Pacte de Progrés.
Si es tracta de desinformació, és ben hora que els nostres dirigents posin fil a l'agulla i expliquin a tots els que es consideren afectats en què consisteix exactament un parc natural. Cal que se'ls mostrin exemples de parcs que han servit per revitalitzar zones rurals en declivi, ja que la seva creació toca implicar l'obertura d'una línia d'ajudes destinada a potenciar els usos tradicionals de la terra, entre els quals, com és lògic, ocupen una primeríssima posició les pràctiques agrícoles. D'aquesta manera es pot aconseguir que els pagesos de la zona afectada puguin accedir a subvencions que no poden rebre la resta i així poder esquivar algunes de les directrius de la Unió Europea més perjudicials per al camp mallorquí. Clar que hi ha el problema de l'exemple de Mondragó, que ha estat tan i tan mal gestionat fins ara i que va partir amb un greuge comparatiu quan es varen comprar unes terres a preu d'or, mentre unes altres ni tan sols rebien cap tipus de compensació. Però això en cap cas no es pot atribuir a l'actual executiu, sinó al que el va crear i contra el qual mai no es varen manifestar.
El segon cas significaria una enganyifa per a l'opinió pública. Com pot esser que es manifestin a favor del món rural si, en realitat el que volen és parcel·lar i urbanitzar fora vila? Si realment els importa l'agricultura, el que han de fer és treballar-hi de valent i exigir mesures adequades per a la seva supervivència i el seu foment, i no protestar perquè no els hi deixaran edificar. Quina necessitat en tenen si volen viure dels fruits de la terra?
La tercera opció és la pitjor de totes, ja que significaria que la FARB no és independent, sinó que estaria al servei d'interessos polítics aliens al que hauria de ser la seva pròpia raó de ser, fet que a la llarga acabaria passant-los factura i aniria en contra dels seus propis i legítims interessos.
No sé quin dels tres motius anteriors era el dominant, però quasi segur que hi havia components de tots tres. Alguns hi varen anar per fer mal al Govern actual, altres ho feren per defensar el dret de poder fer xaletets per vendre als alemanys i altres, arrossegats de bona fe pels primers o pels segons i sense saber com els poden afectar realment les polítiques agrícola i mediambiental que s'estan portant a terme actualment.
