La declaració de la Serra de Tramuntana com a Parc Natural és
una vella aspiració del moviment ecologista mallorquí que els
partits que avui conformen la majoria de govern a les principals
institucions es varen comprometre a fer realitat en recollir-la al
document programàtic en què es fonamentava l'anomenat Pacte de
Progrés. Aquesta inclusió no feia més que seguir la línia de la
declaració que aquests mateixos grups polítics havien duit al
Consell Insular de Mallorca: dia 5 de maig de 1997 aquesta
institució apovava una moció sol·licitant la creació del Parc
Natural de la Serra de Tramuntana. Un Parc Natural, segons diu la
pròpia moció, que ha d'incloure la totalitat de la Serra i permetre
el desenvolupament socioeconòmic i la millora de la qualitat de
vida dels habitants de la Serra. La iniciativa havia estat
presentada pels grups del PSIB-PSOE, del PSM, d'EU i d'Unió
Mallorquina, els mateixos que, amb els seus vots, varen permetre
que fos aprovada.
Els ciutadans i les ciutadanes de Mallorca tenen motius, per
tant, per confiar en la voluntat dels seus polítics de dur endavant
un projecte que ha de significar al mateix temps la protecció i la
dinamització d'aquest entorn. El Parc Natural de la Serra de
Tramuntana donarà garanties de preservació a un espai de valors
naturals ben coneguts i d'extraordinària bellesa paisatgística. La
Serra de Tramuntana té, a més a més, un altíssim valor cultural,
tant pels seus elements de patrimoni arquitectònic i etnològic com
per la riquesa de tot allò que evoca. La Serra és també el record
de Ramon Llull, de l'Arxiduc Lluís Salvador, de Frederic Chopin, de
Joan Alcover, de Miquel Costa i Llobera, de Joaquim Mir, de
Santiago Rossinyol, de Rubén Darío, de Robert Graves i de Julio
Cortázar, entre molts d'altres. La filosofia, la història, la
música i la pintura donen a aquest espai la seva privilegiada
densitat artística i creativa. Tot plegat constitueix un patrimoni
que mereix un esforç de preservació.
El parc ha de suposar, a més a més, una passa endavant decisiva
en la nostra política de protecció del medi natural: serà el nostre
primer gran espai protegit on s'integren àrees de naturalesa ben
conservada amb àrees urbanes i àrees d'activitat turística,
agrícola i ramadera. Tenir un gran Parc on l'objectiu de la
preservació natural i el del benestar i la prosperitat humana es
reforcin l'un a l'altre servirà per deixar enrere la concepció que
la política de conservació del medi ambient es resol amb la creació
de «taques netes». Un Parc Natural ha de ser, també, un model de
relació harmònica entre l'home i el seu entorn, un model del qual
puguem aprendre coses per portar després a tots els espais on vivim
i treballam.
Hi ha, per tant, esperances i hi ha bones perspectives. Com tot,
la idea del Parc Natural té els seus oponents, que ja s'hi han
manifestat en contra. Molt bona part de la desconfiança generada
per la iniciativa ve donada per la desinformació. Davant això, els
poders públics tenen la responsabilitat d'informar i de promoure el
diàleg i el consens. El que suposaria una frustració per a les
esperances posades en el Parc és que les resistències (que arriben
a dir que en el Parc no es podrà parlar en veu alta o no es podran
encendre llums) condueixin els partits compromesos amb la idea a
plantejar renúncies o rebaixes. El compromís és ben clar: la Serra
de Tramuntana, Parc Natural.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.