La declaració de la Serra de Tramuntana com a Parc Natural és una vella aspiració del moviment ecologista mallorquí que els partits que avui conformen la majoria de govern a les principals institucions es varen comprometre a fer realitat en recollir-la al document programàtic en què es fonamentava l'anomenat Pacte de Progrés. Aquesta inclusió no feia més que seguir la línia de la declaració que aquests mateixos grups polítics havien duit al Consell Insular de Mallorca: dia 5 de maig de 1997 aquesta institució apovava una moció sol·licitant la creació del Parc Natural de la Serra de Tramuntana. Un Parc Natural, segons diu la pròpia moció, que ha d'incloure la totalitat de la Serra i permetre el desenvolupament socioeconòmic i la millora de la qualitat de vida dels habitants de la Serra. La iniciativa havia estat presentada pels grups del PSIB-PSOE, del PSM, d'EU i d'Unió Mallorquina, els mateixos que, amb els seus vots, varen permetre que fos aprovada.
Els ciutadans i les ciutadanes de Mallorca tenen motius, per tant, per confiar en la voluntat dels seus polítics de dur endavant un projecte que ha de significar al mateix temps la protecció i la dinamització d'aquest entorn. El Parc Natural de la Serra de Tramuntana donarà garanties de preservació a un espai de valors naturals ben coneguts i d'extraordinària bellesa paisatgística. La Serra de Tramuntana té, a més a més, un altíssim valor cultural, tant pels seus elements de patrimoni arquitectònic i etnològic com per la riquesa de tot allò que evoca. La Serra és també el record de Ramon Llull, de l'Arxiduc Lluís Salvador, de Frederic Chopin, de Joan Alcover, de Miquel Costa i Llobera, de Joaquim Mir, de Santiago Rossinyol, de Rubén Darío, de Robert Graves i de Julio Cortázar, entre molts d'altres. La filosofia, la història, la música i la pintura donen a aquest espai la seva privilegiada densitat artística i creativa. Tot plegat constitueix un patrimoni que mereix un esforç de preservació.
El parc ha de suposar, a més a més, una passa endavant decisiva en la nostra política de protecció del medi natural: serà el nostre primer gran espai protegit on s'integren àrees de naturalesa ben conservada amb àrees urbanes i àrees d'activitat turística, agrícola i ramadera. Tenir un gran Parc on l'objectiu de la preservació natural i el del benestar i la prosperitat humana es reforcin l'un a l'altre servirà per deixar enrere la concepció que la política de conservació del medi ambient es resol amb la creació de «taques netes». Un Parc Natural ha de ser, també, un model de relació harmònica entre l'home i el seu entorn, un model del qual puguem aprendre coses per portar després a tots els espais on vivim i treballam.
Hi ha, per tant, esperances i hi ha bones perspectives. Com tot, la idea del Parc Natural té els seus oponents, que ja s'hi han manifestat en contra. Molt bona part de la desconfiança generada per la iniciativa ve donada per la desinformació. Davant això, els poders públics tenen la responsabilitat d'informar i de promoure el diàleg i el consens. El que suposaria una frustració per a les esperances posades en el Parc és que les resistències (que arriben a dir que en el Parc no es podrà parlar en veu alta o no es podran encendre llums) condueixin els partits compromesos amb la idea a plantejar renúncies o rebaixes. El compromís és ben clar: la Serra de Tramuntana, Parc Natural.
