Es pot trobar cada dia, a qualsevol indret del món, a qualsevol mitjà de comunicació, el contrast entre la gran notícia tràgica i la gran bajanada, tràgica també, però que sembla còmica o divertida. Per exemple, la fam aclaparadora de determinats països i els quatre milions de pessetes que costa cada minut del futbolista Anelka, el gran drama de l'espionatge electrònic que es denuncia i s'infla estrepitosament als diaris i la justificació que es dóna un dia després, quan es diu que tot fou una errada tipogràfica. En resum, que no sabrem mai què és pitjor: si comunicar la tragèdia amb humor o l'humor com si fos tragèdia.