El Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Llatina de la nostra Universitat ha organitzat els actes del dia de Robert Graves. Cal felicitar els responsables per aquesta iniciativa que voldríem que es repetís any rere any.

El món de Graves és molt complex, i des del coneixement profund de la mitologia celta, hebrea i grega i de les llengües llatina i grega es projecta cap a una nova modernitat on no hi hagi cap escissió entre home i natura. Els seus postulats com defensà brillantment el professor Lindop s'avançaren en quaranta anys a les postures ecologistes. Postura per altra banda perfectament indicada en els textos dels indis americans, i tota cultura primigènia.

El refús a una lògica senzillament mecanicista es manifesta en texts com La Deessa Blanca Blanca on al parer de Lindop, en molt brillant observació, assaja una retòrica confusa on mescla nivells poèticament amb la intenció que cap cartesià pugui continuar la lectura, i oferir sols els seus coneixements a aquells amb sensibilitat poètica.

El seu sistema de raonament, cercant la veritat profunda de les coses i no merament l'escorça de l'aparença, descriu intuïtivament els nous conceptes matemàtics dels fuzzy sets com per exemple al poema In Broken Images. Aquest poema pot interessar fins i tot als psicòlegs preocupats de les tècniques cognitives. Hi ha un punt goethià en aquesta identificació entre poesia i veritat. El jove doctor Ian Firla va fer evident l'ambició de la narrativa de Graves situant"la en aquests paràmetres, que no són altres que el de tota la poesia de Graves.

No vaig poder, per motius personals, assistir a tot l'acte i no vaig escoltar la dissertació del professor John Kelly i la influència de Yeats i la poesia irlandesa que m'hagués certament agradat escoltar. Però resten moltes temàtiques per enumerar, el paisatge gal·lès, amb curioses similituds amb Deià, la influència de Hardy (autor a qui va visitar diverses voltes) i que amb el poeta de Deià tingué una enorme influència en Gabriel Ferrater, l'estímul de l'obra de Graves en autors en llengua anglesa com a línia oposada a la falange Eliot"Auden i tantes altres.

Fou emocionant veure Beryl Graves, d'una amabilitat exquisida amb tots els que vàrem visitar el Graves dels darrers anys i d'una educació esmeradíssima, asseguda en primera fila. El seu fill William Graves ha explicat a l'excel·lent Wild Olives la influència serena d'aquesta dona dins el món del bard. Wild Olives malgrat estar escrit amb anglès ens conta molt bé com era el Deià de la postguerra, és en certa mesura l'equivalent per Deià del Campos de «les Fites Netes» de Damià Huguet; malgrat que existeix una traducció castellana amb l'estranyíssim i ultraretòric títol de Bajo la Sombra del Olivo caldria tal volta una bona traducció catalana del text amb el mot «Ullastres» a la capçalera.

No vaig poder assistir tampoc a la lectura poètica en anglès i català dels poemes de Graves, però segur que ressonaren potents, hermètics i vells. Caldria renovellar com les margarides grogues cada equinocci aquesta deu de veritat i poesia.