El do de l'oportunitat d'aquests dies vendria representat, de forma magistral, per un anunci que emet per les televisions estatals una d'aquestes empreses d'Internet que cerca el creixement del nombre dels seus clients. Aquest anunci presenta algú que braveja de valent sobre les qualitats dels coloms missatgers com a base de les seves comunicacions, explica amb detall aquestes virtuts, així com els seus esforços per aconseguir una raça sofisticada de coloms missatgers, mentre es veu el vol d'un d'aquests coloms, vol que és tallat de cop en sec pel tro d'una escopeta. La intenció del guionista és deixar ben clar que cal passar a maneres més segures per enviar els missatges i, sense cap casta de dubte, la més segura avui és la que proporcionen els serveis a través d'Internet de l'empresa que s'anuncia. Si el brillant guionista d'aquest anunci hagués proposat el seu guió en algun moment després del divendres passat, és a dir, després de la denúncia del cas d'espionatge al correu electrònic del Consell Insular de Mallorca, segurament l'anunciant li hauria dit una cosa com ara que els ordinadors, igual que les pistoles, les carrega el diable i que, per ventura, seria més oportú cercar altres arguments.

Fet i fet, el sacrifici del colom missatger de l'anunci, més que donar suport a les noves formes de comunicació, fa mirar amb nostàlgia els temps heroics en què els missatgers defensaven amb la vida el contingut del missatge. Ja sé que són llegendes, però qui pot pensar que una xarxa electrònica o un ordinador arribi als extrems del corredor de la batalla de Marató, o de Michel Strogoff, el correu del tsar? Sobretot, aquest darrer que, malgrat ser un heroi com n'hi ha pocs, va salvar la vista gràcies a les llàgrimes, que havia vessat per la mare i que li protegiren els ulls quan els dolents els hi cremaren. Em poden ben creure que no hi ha ni ordinador ni proveïdor de serveis d'Internet que estiguin pastats amb aquesta pasta. Tot i que, em fa l'efecte, que l'única part de la tradició que s'haurà conservat serà la de matar el missatger quan les notícies són dolentes. I és que, en aquest afer, l'empresa que proporcionava aquests serveis té tots els números de la rifa per fer el mateix paper que el colom missatger de l'anunci i que no difereix gaire del paper que fan els esforçats pianistes de saloon de pel·lícula americana quan s'arma algun aldarull.

Vol dir tot això, com ens han volgut fer creure, que Internet és un mitjà insegur? Doncs no és ni més ni manco insegur que qualsevol altre mitjà de comunicació que s'hagi fet servir al llarg de la història. El telèfon i el correu ordinari són tan insegurs que han de ser protegits, com el correu electrònic, pel codi penal. Tan insegurs són que, de vegades, per comptes del missatger, mor el remitent, com és el cas de Maria I d'Escòcia, que hauria fet envant a conservar el coll intacte si hagués encriptat bé els missatges que feia servir per preparar una conspiració que l'havien de dur a ser reina per comptes de la Reina Isabel I d'Anglaterra. La insegurat de les comunicacions de tota casta ha propiciat el desenvolupament de la criptografia, una ciència que arrenca a la nit dels temps i que ha fet contribucions essencials a la informàtica. És, per exemple, la gran aportació de Turing i de la seva màquina Colossus que va servir per desxifrar l'Enigma, el codi dels alemanys i que va ser clau per la victòria dels aliats a la segona guerra mundial. La batalla de Marató, el coll de Maria d'Escòcia, el correu del tsar, Turing i l'Enigma, i ara la batalla pel control de l'Urbanisme a Mallorca, són fites essencials per a la història de les comunicacions entre humans, els seus problemes i les solucions. Tot això sense deixar de costat molta misèria humana. Nogensmenys i encara que només fos per a la posterioritat, estaria força bé que poguéssim arribar a conèixer els noms dels autèntics protagonistes d'aquesta darrera batalla, tot i que sigui bo d'entendre que facin tot el que puguin per continuar en l'anonimat.