Aigua

El tema central aquest cop no era únic, eren tres eleccions, aigua i jo vaig afegir el tercer, el terrorisme. Tots tres interconnectats pel món dels negocis.

La meva afirmació provocadora va caure com un gerro d'aigua freda.
Què vols dir amb això? Em va dir el publicista, emprant un to inquisitiu, no creus que l'afirmació és un poc forta... L'advocada va voler intervenir dient que compartia la meva afirmació i ella va aclarir que el poder utilitza tots els estris al seu abast per continuar sent-ho. Em sentia orfe sense les opinions del filòsof i vaig haver de demanar-li directament ja que el Ferrer gran reserva el tenia més ocupat que les nostres disquisicions. Hem va respondre amb una altra pregunta; i tu que esperaves que fos el contrari? deixant-me glaçat amb el seu comentari quasi bé fatalista. No, no esperava res de nou però tampoc no esperava un comentari així ja que el desencís que provoca veure que tot esta infectat pel poder econòmic i l'ànima ens queda orfe. Les eleccions serveixen per deixar prou clar qui és qui i el model que volem per la nostra societat, deixant-nos als ateus de la política, millor dit dels polítics, la poca possibilitat del vot en blanc, el filòsof va deixar la sentència com una pedra sobre una cristalleria. De l'aigua s'ha fet una política bruta volent crear una polèmica artificial on no ni ha hagut mai, si els criteris de servei públic s'haguessin emprat no estaríem davant cap tipus de problema. Estam vivint en una societat on encara se discuteix el model de societat i d'estat i on els corrents de pensament filosòfic i polític s'han aturat al segle XIX i per acabar, va dir, vos vull deixar ben clar una cosa, el terrorisme no és més que la incapacitat d'una societat per evolucionar cap a noves formes de modernitat i on els vells estils del xantatge i l'extorsió són estris utilitzat per assolir quotes de poder.

No sé si era el blanc de Macià Batlle, però les seves paraules em varen fer la sensació d'un bàlsam de fierabras. Havíem començat el segon plat deixant la sopa de cloïsses, segons una típica recepta menorquina, per començar un lluç fet al forn.

No podem fer filosofies abstractes ja que estam en el cas d'administrar uns béns i serveis de cara al ciutadà i la falta de cintura política i ancoratges en el fundamentalisme ideològic fan que l'aparició de personatges com Haider siguin moneda d'ús freqüent i no podem fer res per evitar-ho si no separem administració i política d'una manera prou clara i en matèries que ja no han de ser de discussió. L'eficàcia ens duu a intervenir des del punt dels gestors, profesionalitzant la feina dels elements que integren l'empresa de serveis que és l'Administració, i deixant per a la iniciativa privada allò que li pertoca. L'empresa es refereix al nivell de gestió, no al de decisió política que li pertoca a les institucions electes per el poble o controlades pels seus representants, assemblees legislatives o executius, a les qual els correspon marcar les grans línies programàtiques. Vaig dir en to solemne per veure que el grup feia lleugeres inclinacions de cap per dir-me que estaven d'acord amb la meva tesi. Fet i fet, va dir el filòsof, la teva revolucionària idea no és mes que crear un estatut de la funció pública permanent sense interferències dels poders polítics que s'han de limitar a fer la seva funció.

Era ja tard i la vetllada es va donar per tancada deixant un tema obert, a quins grups o persones beneficia que existeixi el terrorisme..., cherchez la fêmme.