Resposta sobre deute extern

Els firmants, membres de la dita Xarxa ciutadana per a l'abolició del deute extern usurer, i que, en general, han fet una bona feina de sensibilització (amb una molt atenta cobertura informativa "per exemple, de TV3"), retreuen a un servidor que no informava «per desconeixement o omissió» de tot el contengut de les butlletes del referèndum. Fan referència a la pregunta de si s'està d'acord que s'investiguin els enriquiments il·lícits dels governants dels països afectats i la seva possible relació amb els deutes contrets.

Bé, ara la qüestió no és ben bé aquesta "ja que servidor n'havia dit el que en pensava, es veu que d'una manera no ben entenedora per als signants de la Xarxa ciutadana etc. La qüestió, diria, és de prioritats, i és clar que, situant la pregunta sobre els enriquiments il·lícits en darrer lloc i, per tant, subordinada a la condonació, es manifesta d'entrada, potser inconscientment "pitjor m'ho poses", una actitud molt feble, quasi equivalent a una renúncia, respecte d'aquest assumpte bàsic.

No és, crec, una simple qüestió formal, ja que hi ha, en l'ordenació de les preguntes del referèndum sobre el deute extern, una clara voluntat jerarquitzadora. Servidor volia, simplement, cridar l'atenció sobre la necessitat, al meu parer, de rejerarquitzar la qüestió, de supeditar qualsevol resolució a l'aclariment previ del destí final dels crèdits o ajuts que han acabat constituint el deute que vampiritza els pobres de la Terra.

No crec que es pugui dubtar de la necessitat de passar comptes abans de saber què condonam "condonar vol dir perdonar. I, sobretot, és necessari que els pobres de la Terra sàpiguen per què no han pogut encaminar-se vers el futur amb els ajuts que, procedents dels nostres impostos, han arribat als seus països. Altrament, ens resignaríem a la solució més còmode, fer caritat i organitzar cursillos de cristiandat.