L'exposició de Barcelona que es presenta aquests dies al Palau
de la Virreina ens atraca a la personalitat complexa d'un home com
Oriol Bohigas.
Després d'una educació acurada, aprenent de solfeig i piano amb
Alicia Delarocha, vivint al si d'una casa on la biblioteca
reflectia al màxim detall la història de la ciutat de Barcelona de
la qual son pare n'era un especialista. Tot aquest cabal dissenya
l'home i l'arquitecte que seria. Amb projectes com Edicions 62 (on
fins fa poc n'era president) o la seva vessant de brillant
polemista estan a l'alçada del professional de l'arquitectura.
A l'exposició es poden veure maquetes i projectes d'alguns dels
seus edificis més significatius. Sols la casa Escarrer està bastida
a Mallorca, si la memòria no m'erra. Però són les cases de
l'avinguda Meridiana i el pavelló de l'Expo 92 de Sevilla amb el
granit que imita la filigrana del ferro els que personalment estim
més.
És aquesta una exposició apassionant on es dibuixa, no sense un
cert narcisime, el que un home i una ciutat poden fer. Perquè
Bohigas coneix i porta Barcelona al cor i és l'artífex inicial de
la renovació vital i arquitectònica de la Ciutat amb motiu de les
Olimpíades i després. Però tot aquest canvi s'ha fet a partir d'una
filosofia pròpia, amb principis que podríem enunciar amb
l'arquitecte que calia higienitzar el centre i monumentalitzar la
perifèria. El projecte continua endavant, i s'obren noves grans
places al barri del Raval...
Vist des de Mallorca un sent una certa enveja de tota aquesta
allau d'idees ben materialitzades. Perquè malgrat la bellesa
colpidora del centre antic de Palma, Ciutat de Mallorca en
l'eixample de Bennàsser pateix les mateixes mancances de Barcelona
fa vint anys. Aquests principis serien vàlids per a la ciutat que
Bennàsser, Alomar i Pere Nicolau han ajudat a humanitzar però que
ara pateix d'una manca de direcció estètica notòria. El projecte
del parc de les Estacions malgrat el prestigi de l'arquitecte Pinós
(amb un llinatge de tanta història) ha resultat fallit, fallit al
meu entendre perquè no s'ha entès el pols vital de la ciutat, ha
mancat estimació més que perícia tècnica.
Quan pensam en Ciutat de Mallorca observam fotografies internes
d'alguns edificis o monuments que ens ajuden a situar-la. A una
punta del gran arc de la mar la Torre d'en Pau al Coll d'en
Rabassa, després els pocs molins que resten amagats del Molinar, el
camp de l'Atlètic Balears (l'equip de les persones sensates), la
Plaça de les Columnes, el mercat de Pere Garau i les Cent Cases;
aturats al xap de les vies de tren sabem que a l'altra banda hi ha
la bella Plaça de Toros o Bous i el monument a l'Arxiduc, després
l'Escorxador (magníficament remodelat), el camp de futbol de Son
Moix que s'eleva sobre el cinturó de ronda, els molins del carrer
Indústria i si no m'erro sols ens resta el Castell de Bellver per
tancar l'arc, però hi ha un edifici minúscul que brilla amb més
llum que altres quasi vora mar, és l'estudi de Joan Miró de Josep
Lluís Sert (el seu germà gran en formigó blanc l'únic que fa es
robar perspectiva al petit). I això és quasi tot llevat de les
torres gòtiques de Peraires amb un edifici que les tapa com el de
Moneo al de Sert.
En tots aquests anys, sempre al meu entendre, sols una
iniciativa ha humanitzat la ciutat que enderroca edificis
racionalistes, que substitueix plantes baixes amb jardí per
monstres de formigó, aquesta és la d'enjardinar les rotondes i
decorar-les amb obres d'art estimables. Així per exemple la Rosa
dels Vents davant la Policlínica Miramar, la de Rouiller a la
carretera de Sóller, la de Glòria Mas al polígon industrial (per
cert donada per Pere Serra si la memòria no em falla) i altres
d'una dignitat important. Ara també s'enriqueix el centre amb motiu
de la Universíada amb obres més que estimables, a més del Lugar de
Encuentro que han posat devora ca meva.
Caldria aprofundir en el que la ciutat de Palma o Mallorca és,
en el que fou. I a més de rehabilitar edificis i cablejar amb
interessos de companyies digitals pensar en formes senzilles de fer
més habitable la ciutat. Tothom en fuig els caps de setmanes perquè
l'hem allunyada de la natura i de la vida, i fins i tot de les
seves necessitats més mínimes com tenir una estació d'autobusos, o
de no permetre que les parades dels autobusos de l'EMT estiguin
sempre estibades de cotxes mal aparcats.
Està clar que necessitam un Oriol Bohigas, però té la ciutat la
capacitat de generar una personalitat així? A principis de segle
(Gaspar Bennàser) n'era capaç. I ara?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.