L'estat espanyol ha viscut un clar avanç cap a la
descentralització. Una conseqüència d'això n'és la redistribució de
la despesa pública que, en part, ha passat a ser gestionada per les
comunitats autònomes i els municipis. El triangle constituït per
l'estat central, els governs autònoms i les entitats locals s'ha
equilibrat a favor dels dos darrers nivells, i això s'ha traduït en
una major eficiència de la despesa pública i en una millora dels
serveis i infrastructures.
Tot i això, una cosa és la descentralització de la despesa i
l'altra és l'articulació d'un estat plurinacional. Una democràcia
efectiva implica anar cap a una articulació federal basada en el
reconeixement de la plurinacionalitat. Per contra, determinats
models federals es basen en una concepció unitarista de les unitats
federades i en una concepció homogeneïtzadora de la comunitat
política federal. En certs casos, fins i tot, el pretès federalisme
encobreix formes d'estat fortament centralitzades i amb tendència a
l'assimilació cultural a favor del grup nacional hegemònic
(l'antiga URSS o Mèxic). En la tradició del socialisme espanyol el
federalisme és una proposta sense concreció real. Un exemple el
tenim en la pròpia articulació «federal» del partit, en realitat
fortament centralitzada i allunyada dels mètodes pluralistes
moderns. El federalisme del PSOE és una proposta retòrica que no
inclou cap reconeixement de la diversitat nacional sinó que més
aviat pretén atacar la rel mateixa d'aquesta diversitat.
La pretensió del PP i del PSOE de «cloure» el procés autonòmic
és quasi tan antiga com el mateix estat de les autonomies.
L'objectiu comú dels dos partits, per fortuna, s'ha trobat
entrebancat els darrers anys pels pactes de governabilitat amb
diverses forces nacionalistes. Aquesta situació ha beneficiat el
conjunt de comunitats autònomes, tant pel que fa al desplegament
competencial com al seu finançament. Almunia, a l'inici de la
campanya electoral, va oferir un pacte al PP per defugir els
condicionants nacionalistes "de fet també va presentar l'acord amb
IU amb aquests termes" i en el discurs del PP i del PSOE hi ha una
afirmació permanet del caràcter unitari de l'estat. És indicatiu,
per a aquesta anàlisi, el programa de l'acord entre PSOE i IU, o
les mateixes mesures de govern anunciades per Almunia: no hi ha res
que recordi una sensibilitat cap al reconeixement de la pluralitat
nacional.
En canvi, des dels partits nacionalistes s'ha volgut plantejar
una reflexió entorn del model d'estat. La «Declaració de Barcelona»
n'ha estat una fita. Des d'una concepció democràtica de la
ciutadania s'han formulat les bases per a una nova articulació
política basada en el diàleg i en el reconeixement de la
diversitat. Un diàleg que s'ha d'establir, per començar, amb la
pròpia societat civil dels territoris de parla castellana i amb els
partits estatals. S'afirma la pedagogia democràtica enfront dels
discursos tendents a la negació directa de tota realitat nacional
que no sigui la pròpia. En aquest sentit els partits nacionalistes
democràtics han incorporat al seu discurs el debat polític propi de
les societats occidentals contemporànies a la recerca de noves
formulacions pluralistes (de la «tercera via» de la
socialdemocràcia a la renovació del discurs demòcrata
estadounidenc).
L'evolució de la situació basca s'ha convertit en el pitjor
enemic d'aquesta iniciativa. De fet un part important dels
discursos electorals s'han centrat en la rendibilització electoral
de les difícils circumtàncies basques. L'intent d'assimilar PNB i
EA amb els partidaris de la violència n'ha estat un aspecte
important. Però així i tot, i malgrat aquest ambient, tan sols una
nova cultura política basada en el reconeixement de la
plurinacionalitat i en l'afirmació del diàleg pot, en el futur,
permetre la plena consolidació de la democràcia i l'eliminació dels
ingredients reaccionaris, pel que fa al model d'estat, que encara
romanen incorporats en els discursos habituals del PP i el PSOE. El
nostre problema polític no és sols de justícia fiscal o de majors
inversions "que també ho és" sinó que és, sobretot, una qüestió de
cultura democràtica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.