Algunes conclusions sobre el 12-M

Els intents, per part de la propaganda electoral del PSOE, de satanitzar el senyor Aznar i el seu equip "una maniobra realment indigna d'un partit amb un mínim de decòrum democràtic" no ha servit absolutament per a res. Possiblement, perquè se li veia massa el llautó. També perquè en matèria de corrupció i de cultura del pelotazo, avui com avui i des de fa massa temps, el PSOE no té absolutament gens de credibilitat. De fet, ha quedat ben en evidència que o, finalment, procedeix a purgar"se i renovar"se de bon de veres o no té cap possibilitat de recuperar el poder, més exactament, les responsabilitats del govern. L'anàlisi del dimitit Joaquín Almunia "digna dimissió la seva, en aquesta terra de polítics pegellides" sembla absolutament correcta. El que és deplorable és que aquesta anàlisi ja era igualment correcta fa quatre anys. L'única diferència és que el 1996 el PSOE va aconseguir minorar la seva derrota electoral gràcies a la por que va saber insuflar o inspirar a una part de l'electorat respecte a la continuïtat de les seves pensions, etc. Mercès a la consegüent contenció de les pèrdues de vots i escons, els instal·lats en l'Apparat han pogut perllongar la seva «col·locació» aquests darrers quatre anys. Però ara els ha arribat l'hora de la veritat. Com diuen per la metròpolis, s'ha acabat el bròquil.

Evidentment, que cal també una renovació de les idees. Però que ningú s'enganyi, també hi ha d'haver renovació total del personal. Sense manies. I arrasant o arranant "ai!" l'atapeïda selva dels interessos creats. La política no pot esser una «col·locació», els polítics no poden esser uns funcionaris amb la menjadora assegurada. La política "la política responsable, rigorosa, al servei del bé comú" no pot esser un modus vivendi.